Paremiologia catalana comparada digital

Arada llarga de rella i llaurador que l'empenyi

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Arada llarga de rella i llaurador que l'empenyi

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1039. Editorial Selecta-Catalonia.
A l'hora de llaurar es recomanen eines i animals bons i experimentats. Del llaurador se'ns diu que ha de ser hàbil i sobretot, forçut.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.3. El llaurador: eines i instruments», p. 65. Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 372. Edicions 62.

Arada llarga de rella, / i llaurador que l'empenga

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «6. Les feines del camp: sembrar, segar, batre, el figueral i l'oliva. Sembrar», p. 191. Edebe. Edicions Don Bosco.

Arada llarga de rella, i llaurador qui l'empenga

1 font, 1926.
Sinònim: Arada llarga i llaurador granat | Arada llarga i braç pelut | L'aladre rabut, i el llaurador barbut.
Font: Marroig, Refr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «1 Arada Loc. i refr. c)». Editorial Moll.

Arada, llarga de reia i llaurador que l'empenga

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 22. Consell de Mallorca.