Paremiologia catalana comparada digital

Arbre d'esplet, un any per altre

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Arbre d'esplet, un any per altre

4 fonts, 1951.
Generalment és així.
Sinònim: Arbre de bon esplet, un any i part d'altre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.1. Arbres i arbusts. Refranys», p. 194. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1046. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 149. Consell de Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 561. Edicions 62.

Arbre d'esplet, un any per l'altre

2 fonts, 1984.
Pot ser reduït de forma important amb una poda equilibrada, una aclarida de la fruita feta a temps i un adobat correcte, sempre que hi hagi un microclima favorable a l'hora de la pol·linització.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «13. La poda. 13.2. Com s'ha de podar?», p. 123. Manuscrit.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Arbre d'esplet, un any part altre

1 font, 1926.
Vol dir que l'arbre que un any fa molt de fruit, l'altre en fa poc o gens.
Font: Un Mall. Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Arbre Refr. c)». Editorial Moll.