Paremiologia catalana comparada digital

Arribar poc enllà

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1803.

Arribar poc enllà

5 fonts, 1926.
Tenir poca intel·ligència o penetració.
Sinònim: No arribar més enllà.
Lloc: Barc., Igualada.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Arribar Loc. g)». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Tener poco talento, tener pocos alcances.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 43. Editorial Pòrtic.
Tenir poca intel·ligència o penetració.
Aquest noi arriba poc enllà, el pobre: no és gaire espavilat.
Sinònim: No arribar més enllà, no allargar gaire, calçar pocs punts, no calar-hi gaire, no despenjar de gaire alt, no donar per més, tant n'hi ha i bon pes.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Obtús». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Veg. No allargar gaire.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Arribar». Editorial Barcanova.
Obtús. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Arribar poc enllá

1 font, 1839.
Fr. Allargar poc.
Sinònim: No arribar més enllá.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Arribar», p. 183. Impremta de Josep Torner.

Arribar poc enllá, no arribar mes enllá

1 font, 1803.
Sinònim: V. Allargar poc.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Arribar», p. 59.

Arribar poch enllá

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 81. Hermanos Espasa, Editores.

Arribar poch enllà

1 font, 1910.
Sentit recte.
Equivalent en castellà: Ir cerca.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. A», p. 166. Imp. de J. Horta.