Paremiologia catalana comparada digital

Bèstia boja mai és vella

6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1919.

Bèstia «loca» (boja) mai és vella

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 78. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bèstia boja mai és vella

1 font, 2002.
Tractant-se de persones, els vells se'ls suposa més sensatesa i més seny. Per això, de la persona forasenyada, que no canvia ni amb l'edat, es diu…
Lloc: País Valencià.
Font: L'amo y señor, 38.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món agrícola. V», p. 64. Edicions Bromera.

Bèstia loca mai és vella

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 732», p. 158. Columna Edicions.

Bestia loca may es vella

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 35. Editorial Arte y Letras.

Bestia loca nunca es vella

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «B», p. 513. Real Academia de Historia.

Bèstia loca nunca és vella

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. B», p. 120. Edicions Víctor.