Equivalent en castellà: Vale.
Bé
85 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1839.
Bé
9 fonts, 1847.
Equivalent en castellà: Bueno.
Advèrbis modals.
Sinònim: Bueno (cast.) | Está bé | Tant me fa.
Satisfactòriament, convenientment, adequadament, perfectament (intens.).
La presentació del projecte ens ha sortit perfectament | Va fer satisfactòriament la faena el seu primer dia, tot i estar molt nerviós | Va resoldre adequadament la situació de perill.
Equivalent en castellà: Bien.
Llenguatge infantil. Aigua.
Les principaux adverbes de manière.
Lloc: Catalunya del Nord.
Equivalent en castellà: Bien.
Bè
6 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Bien.
Equivalent en castellà: Bien.
De aprobacion.
Bè fá prou (Bastante hace).
Equivalent en castellà: Bastante | Harto.
Aprobacion.
Adv. mod. Ab gust, de bona gana; y axí se diu: jo bè ho faria, jo bé hi aniria.
Equivalent en francès: Avec plaisir.
Adv. mod. Ab gust, de bona gana; y axí se diu: jo bè ho faria, jo bé hi aniria.
Equivalent en castellà: Bien.
Adv. mod. Ab gust, de bona gana; y axí se diu: jo bè ho faria, jo bé hi aniria.
Equivalent en francès: Bien.
Adv. mod. Ab gust, de bona gana; y axí se diu: jo bè ho faria, jo bé hi aniria.
Equivalent en francès: De bon coeur.
Adv. mod. Ab gust, de bona gana; y axí se diu: jo bè ho faria, jo bé hi aniria.
Equivalent en llatí: Libenter.
Adv. mod. Ab gust, de bona gana; y axí se diu: jo bè ho faria, jo bé hi aniria.
Equivalent en italià: Volontieri.
Adv. mod. Ab gust, de bona gana; y axí se diu: jo bè ho faria, jo bé hi aniria.
Equivalent en francès: Volontiers.
Adv. mod. Felismènt; y axí un malalt que va de millòra, se diu que va bè.
Equivalent en italià: Bene.
Adv. mod. Felismènt; y axí un malalt que va de millòra, se diu que va bè.
Equivalent en castellà: Bien.
Adv. mod. Felismènt; y axí un malalt que va de millòra, se diu que va bè.
Equivalent en francès: Bien.
Adv. mod. Felismènt; y axí un malalt que va de millòra, se diu que va bè.
Equivalent en llatí: Feliciter.
Adv. mod. Rectamènt, ab acert, segòns se deu.
Equivalent en italià: Bene.
Adv. mod. Rectamènt, ab acert, segòns se deu.
Equivalent en llatí: Bene.
Adv. mod. Rectamènt, ab acert, segòns se deu.
Equivalent en castellà: Bien.
Adv. mod. Rectamènt, ab acert, segòns se deu.
Equivalent en francès: Comme il faut.
Adv. mod. Rectamènt, ab acert, segòns se deu.
Equivalent en francès: Honnêtement.
Adv. mod. Rectamènt, ab acert, segòns se deu.
Equivalent en llatí: Probe.
Adv. mod. Rectamènt, ab acert, segòns se deu.
Equivalent en llatí: Recte.
Anteposad als verbs ab qui se junta, equival á «certamènt» ó «seguramènt», com bè se casaria ab èlla si li donaban bon dit.
Equivalent en llatí: Abs dubio.
Anteposad als verbs ab qui se junta, equival á «certamènt» ó «seguramènt», com bè se casaria ab èlla si li donaban bon dit.
Equivalent en castellà: Bien.
Anteposad als verbs ab qui se junta, equival á «certamènt» ó «seguramènt», com bè se casaria ab èlla si li donaban bon dit.
Equivalent en francès: Bien.
Anteposad als verbs ab qui se junta, equival á «certamènt» ó «seguramènt», com bè se casaria ab èlla si li donaban bon dit.
Equivalent en francès: Certainement.
Anteposad als verbs ab qui se junta, equival á «certamènt» ó «seguramènt», com bè se casaria ab èlla si li donaban bon dit.
Equivalent en italià: Certo.
Anteposad als verbs ab qui se junta, equival á «certamènt» ó «seguramènt», com bè se casaria ab èlla si li donaban bon dit.
Equivalent en llatí: Certo.
Anteposad als verbs ab qui se junta, equival á «certamènt» ó «seguramènt», com bè se casaria ab èlla si li donaban bon dit.
Equivalent en italià: Sicuro.
Ara bè, ó axó suposad.
Equivalent en castellà: Ahora bien.
Ara bè, ó axó suposad.
Equivalent en castellà: Bien.
Ara bè, ó axó suposad.
Equivalent en francès: Cela étant.
Ara bè, ó axó suposad.
Equivalent en italià: Ebbene.
Ara bè, ó axó suposad.
Equivalent en francès: Hé bien.
Ara bè, ó axó suposad.
Equivalent en llatí: Nunc autem.
Desprès de negació significa «apénas», com cuand se diu: «no bè arribarem al poble, cuand nos digueren, etc.».
Equivalent en francès: À peine.
Desprès de negació significa «apénas», com cuand se diu: «no bè arribarem al poble, cuand nos digueren, etc.».
Equivalent en italià: Appena.
Desprès de negació significa «apénas», com cuand se diu: «no bè arribarem al poble, cuand nos digueren, etc.».
Equivalent en castellà: No bien.
Desprès de negació significa «apénas», com cuand se diu: «no bè arribarem al poble, cuand nos digueren, etc.».
Equivalent en llatí: Vix.
Desprès de negació significa «apénas», com cuand se diu: «no bè arribarem al poble, cuand nos digueren, etc.».
Equivalent en llatí: Vix dum.
Dit ab agrado es senyal de concedir lo que se demana, ó de quedar contènt de lo que se ha oid.
Equivalent en llatí: Bene.
Dit ab agrado es senyal de concedir lo que se demana, ó de quedar contènt de lo que se ha oid.
Equivalent en castellà: Bien.
Dit ab agrado es senyal de concedir lo que se demana, ó de quedar contènt de lo que se ha oid.
Equivalent en francès: Bien.
Dit ab agrado es senyal de concedir lo que se demana, ó de quedar contènt de lo que se ha oid.
Equivalent en francès: Fort bien.
Dit ab agrado es senyal de concedir lo que se demana, ó de quedar contènt de lo que se ha oid.
Equivalent en francès: Oui.
Dit ab agrado es senyal de concedir lo que se demana, ó de quedar contènt de lo que se ha oid.
Equivalent en llatí: Recte admodum.
Dit ab agrado es senyal de concedir lo que se demana, ó de quedar contènt de lo que se ha oid.
Equivalent en italià: Sta bene.
Junt ab las partículas «que» y «si» equival a «encaraque».
Equivalent en italià: Ancorche.
Junt ab las partículas «que» y «si» equival a «encaraque».
Equivalent en castellà: Bien que.
Junt ab las partículas «que» y «si» equival a «encaraque».
Equivalent en francès: Bien que.
Junt ab las partículas «que» y «si» equival a «encaraque».
Equivalent en francès: Encore que.
Junt ab las partículas «que» y «si» equival a «encaraque».
Equivalent en llatí: Etsi.
Junt ab las partículas «que» y «si» equival a «encaraque».
Equivalent en francès: Quoique.
Junt ab las partículas «que» y «si» equival a «encaraque».
Equivalent en italià: Sebbene.
Junt ab las partículas «que» y «si» equival a «encaraque».
Equivalent en castellà: Si bien.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en llatí: Affatim.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en francès: Beaucoup.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en italià: Bene.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en castellà: Bien.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en francès: Bien.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en francès: Extrêmement.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en llatí: Maxime.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en italià: Molto.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en llatí: Summe.
Mòlt; y axí se diu, camina bè, mènja bé.
Equivalent en llatí: Valde.
Mòltas vegadas denota enfaco ó amenassa, segòns lo to y semblant ab que se diu, com: bè está; bè, bè.
Equivalent en castellà: Bien.
Mòltas vegadas denota enfaco ó amenassa, segòns lo to y semblant ab que se diu, com: bè está; bè, bè.
Equivalent en italià: Brava, brava.
Mòltas vegadas denota enfaco ó amenassa, segòns lo to y semblant ab que se diu, com: bè está; bè, bè.
Equivalent en francès: C'est bon, c'est bon.
Mòltas vegadas denota enfaco ó amenassa, segòns lo to y semblant ab que se diu, com: bè está; bè, bè.
Equivalent en llatí: Sat est.
Be
3 fonts, 1881.
I no ens descuidem els més coneguts: el mèu (o marrameu) del gat, el quiquiriquic del gall, el coc-coc de la gallina (cloc-cloc si és lloca), el mu (o bu) de la vaca, el qüec-qüec de l'ànec i el be de l'ovella.
Modo y afirmacion.
Equivalent en castellà: Bien.
Cabra, ovella, etc.
Lloc: Baix Gaià.
Bueno
2 fonts, 2017.
Per exclamar-se davant d'un fet que es preveu que comportarà conseqüències negatives. Generalment s'allarga la «o» final.
Això, ha fet? Buenooo, el merder que ens espera, ara!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Sinònim: V. Beno.
Lloc: Cerdanya.
Bueno (cast.)
1 font, 1907.
Sinònim: Bé | Está bé | Tant me fa.