Florí, Eugeni, prev (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Els aforismes piadosos. Peresa», p. 19. José J. de Olañeta, Editor.
Bé està qui té salut, però millor qui té virtut
8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1907.
Bé està qui té salut, / però millor qui té virtut
3 fonts, 1907.
Bé està qui té salut, però millor qui té virtut
2 fonts, 1992.
Bé està qui salut té, però millor qui té virtut
1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Be está qui té salut, millor qui té virtut
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Bé està qui té salut; millor qui té virtut
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.