M. i f. Persona esburbada, irreflexiva o informal.
Parlo, barliqui-barloqui / solitari, en català, Espriu Cançons 101.
Equivalent en castellà: Mequetrefe, tolondro.
Barliqui-barloqui
30 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1803.
Barliqui-barloqui
8 fonts, 1926.
Per als poc seriosos, esbojarrats o que no hi toquen, en tenim un reguitzell: baliga-balaga, tararot, cap de pardals, cap de trons, calavera, tocacampanes, barliqui-barloqui, tocat de l'ala, tocat del bolet, xitxarel·lo.
Informals i eixelebrats.
Persona informal.
Eixelebrat / expressió usada per a referir-se a algú que obra sense reflexió.
Ets un barliqui-barloqui, no penses mai en les conseqüències dels teus actes.
Sinònim: Baliga-balaga, tarit-tarot, cap d'estornell.
Home de poca formalitat.
No el contractarem perquè és un barliqui-barloqui.
Sinònim: Baliga-balaga, ésser un carnestoltes (algú).
Home xerraire, poca-solta.
Compost repetitiu i expressiu.
La sardana fa rodar el cap als nostres sociòlegs, però com els llargs i curts de la sardana podem dir del nostre barliqui-barloqui històric.
Barliqui barloca
2 fonts, 1978.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Barliquibarloqui
2 fonts, 1803.
S. m.
Equivalent en castellà: Salta en bancos.
S. m.
Equivalent en castellà: Saltabancos.
S. m.
Equivalent en castellà: Saltimbanco.
S. m.
Equivalent en llatí: Circulator.
S. m. Lo xarraire que posad damunt de un banc ó taula reunex la gènt, y relata las virtuts de algunas hèrbas, confecciòns ó quintas essencias que porta y que ven com á remeys singulars.
Equivalent en castellà: Salta en banco.
S. m. Lo xarraire que posad damunt de un banc ó taula reunex la gènt, y relata las virtuts de algunas hèrbas, confecciòns ó quintas essencias que porta y que ven com á remeys singulars.
Equivalent en castellà: Salta en bancos.
S. m. Lo xarraire que posad damunt de un banc ó taula reunex la gènt, y relata las virtuts de algunas hèrbas, confecciòns ó quintas essencias que porta y que ven com á remeys singulars.
Equivalent en castellà: Saltabanco.
S. m. Lo xarraire que posad damunt de un banc ó taula reunex la gènt, y relata las virtuts de algunas hèrbas, confecciòns ó quintas essencias que porta y que ven com á remeys singulars.
Equivalent en castellà: Saltabancos.
S. m. Lo xarraire que posad damunt de un banc ó taula reunex la gènt, y relata las virtuts de algunas hèrbas, confecciòns ó quintas essencias que porta y que ven com á remeys singulars.
Equivalent en castellà: Saltimbanco.
S. m. Lo xarraire que posad damunt de un banc ó taula reunex la gènt, y relata las virtuts de algunas hèrbas, confecciòns ó quintas essencias que porta y que ven com á remeys singulars.
Equivalent en francès: Saltimbanque.
S. m. Lo xarraire que posad damunt de un banc ó taula reunex la gènt, y relata las virtuts de algunas hèrbas, confecciòns ó quintas essencias que porta y que ven com á remeys singulars.
Equivalent en italià: Cantambanco.
S. m. Lo xarraire que posad damunt de un banc ó taula reunex la gènt, y relata las virtuts de algunas hèrbas, confecciòns ó quintas essencias que porta y que ven com á remeys singulars.
Equivalent en italià: Ciarlatano.
S. m. Lo xarraire que posad damunt de un banc ó taula reunex la gènt, y relata las virtuts de algunas hèrbas, confecciòns ó quintas essencias que porta y que ven com á remeys singulars.
Equivalent en llatí: Circulator.
Sinònim: Baligabalaga.
Bal·liqui-bal·loqui
1 font, 1926.
Sinònim: V. barliqui-barloqui.
Barlica-barloca
1 font, 1967.
Persona tarambana.
Lloc: Girona.
Es un barliqui barloqui
1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Ser un barliqui-barloqui
1 font, 2017.
Ser un baliga-balaga, una persona esburbada, irreflexiva, informal, eixelebrada.
Lloc: Cerdanya.