Paremiologia catalana comparada digital

Bocairent (o Crevillent), mala terra i pitjor gent

32 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1926.

Crevillent, bona terra i mala gent

9 fonts, 1926.
Les dues primeres formes del refrany són les usuals en els pobles de la comarca, veïns de Crevillent; la tercera variant és, naturalment, efecte de la reacció dels de Crevillent contra la sàtira que inclouen les altres dues versions.
Sinònim: Crevillent, mala terra i pitjor gent | Crevillent, bona terra i millor gent.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Crevillent Refr». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 95. Edicions El Mèdol.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Baix Vinalopó. Crevillent». Manuscrit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3716», p. 359. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Crevillent, bonne terre et mauvaise gens.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les ciutats i els pobles / Les villes et villages», p. 624. Robert Morel Editeur.
Lloc: Elx (Baix Vinalopó).
Martí i Casanova, Joan-Carles (2009): Extrem Sud del País Valencià «Directori de blogs en català del Baix Vinalopó i de Guardamar al Baix Segura ». Web.
Ho diuen els de Pinós.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 497. Edicions 62.
Els refranys geogràfics ens ofereixen exemples a milers en que el procediment d'assonantar revela indubtable pobresa de recursos. En ells s'aplica un mateix patró per aquells pobles, els noms dels quals tenen terminacions iguals. En aquests casos es pot precisar el lloc de naixement dels refranys, donat que la gent d'una regió o d'un poble fan befa dels seus veïns.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 17. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bocairent, mala terra i pitjor gent

4 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Vall d'Albaida. Bocairent». Manuscrit.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 202. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1142», p. 255. Columna Edicions.

Crevillent, bona terra i millor gent

4 fonts, 1926.
Les dues primeres formes del refrany són les usuals en els pobles de la comarca, veïns de Crevillent; la tercera variant és, naturalment, efecte de la reacció dels de Crevillent contra la sàtira que inclouen les altres dues versions.
Sinònim: Crevillent, bona terra i mala gent | Crevillent, mala terra i pitjor gent.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Crevillent Refr». Editorial Moll.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Baix Vinalopó. Crevillent». Manuscrit.
Ho diuen els de Crevillent.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 497. Edicions 62.

Crevillent, mala terra i pitjor gent

4 fonts, 1926.
Les dues primeres formes del refrany són les usuals en els pobles de la comarca, veïns de Crevillent; la tercera variant és, naturalment, efecte de la reacció dels de Crevillent contra la sàtira que inclouen les altres dues versions.
Sinònim: Crevillent, bona terra i mala gent | Crevillent, bona terra i millor gent.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Crevillent Refr». Editorial Moll.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Baix Vinalopó. Crevillent». Manuscrit.
Ho diuen els de Guardamar.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 497. Edicions 62.

A Bocairent, bona terra i mala gent

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Vall d'Albaida. Bocairent». Manuscrit.

Bocairent, mal terreno i pitjor gent

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1227. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 93. Edicions El Mèdol.

Bocairent, mal terreno (o mala terra) i pitjor gent

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 494. Edicions 62.

Bocairent: / bona terra / i mala gent

1 font, 2002.
Aquesta expressió s'empra per a la majoria de les poblacions el nom de les quals acaba amb el sufix —ent: Llutxent, Ontinyent, Agullent…
Lloc: Otos.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «2.2. Toponímia sobre els pobles veïns», p. 50.

Clevillent, / bona terra / i mala gent

1 font, 1992.
Una, o diverses, d'aquestes tres versions, l'apliquen a quasibé tots els pobles valencians que tenen el nom acabat en «-ent» (BDLIC, XVIII, 14), com Parcent, I, 40; Carcaixent, Bocairent, etc.
Lloc: El Pinós.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. VIII. El Camp d'Elx. Tòpics del Camp d'Elx», p. 213. Fundació Caixa Castelló.

Clevillent, / bona terra / i millor gent

1 font, 1992.
Una, o diverses, d'aquestes tres versions, l'apliquen a quasibé tots els pobles valencians que tenen el nom acabat en «-ent» (BDLIC, XVIII, 14), com Parcent, I, 40; Carcaixent, Bocairent, etc.
Lloc: Crevillent.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. VIII. El Camp d'Elx. Tòpics del Camp d'Elx», p. 213. Fundació Caixa Castelló.

Clevillent, bona terra i mala gent

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1228. Editorial Selecta-Catalonia.

Clevillent, mala terra i pitjor gent

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1228. Editorial Selecta-Catalonia.

Crevillent, / mala terra / i pitjor gent

1 font, 1992.
Una, o diverses, d'aquestes tres versions, l'apliquen a quasibé tots els pobles valencians que tenen el nom acabat en «-ent» (BDLIC, XVIII, 14), com Parcent, I, 40; Carcaixent, Bocairent, etc.
Lloc: Guardamar.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. VIII. El Camp d'Elx. Tòpics del Camp d'Elx», p. 214. Fundació Caixa Castelló.