Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1118. Editorial Selecta-Catalonia.
Bon pit, bon cànem
10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1920.
Bon pit, bon cànem
6 fonts, 1932.
Qui està sà i jove per a ben treballar.
Lloc: País Valencià.
Fa al·lusió a l'esforç que cal fer per bregar el cànem.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Dit de la dona filadora.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Bon pit i bon cànem
1 font, 1992.
Bòn pit, bòn cánem
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Bon pit, bon canem
1 font, 1920.
Se diu a propósit de qui te bon pit, qui está sá i jove, i te forces per a treballar la tèrra i criar bon canem.
Equivalent en castellà: Pierde el gañán porque los años se le van.
Lloc: Castelló de la Plana.
Bon pit, bon cànem!
1 font, 2021.
Dit per Cagueme, personatge del llibre Tombatossals de Pasqual Tirado. De: Pasqual Tuirado.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Font: Tombatossals.