Paremiologia catalana comparada digital

Bona fama, falta tapa

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Bona fama, falta tapa

5 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Significa que el qui té bona anomenada no sol esser mal mirat si té algun defecte o si comet una errada.
Lloc: Santanyí.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fama Refr. f)». Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. B», p. 25. Consell de Mallorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Qui té fama d'honrat, una falta no el deshonra.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 237. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Bona fama falta tapa

2 fonts, 1969.
Si un és tengut per una excel·lent persona, les faltes petites no li són tengudes en compte.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 395. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Bonne réputation cache la faute.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 362. Robert Morel Editeur.

Bona fama roba tapa

2 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 393. Edicions 62.

Bona fama robo tapa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.