Paremiologia catalana comparada digital

Bona papeta fa bona careta

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1896.

Bona papeta fa bona careta

4 fonts, 1993.
La bona alimentació de les criatures fa que tenguin una cara guapa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 365. Editorial Moll.
La salut dels infants depèn de l'alimentació.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.
Es diu per significar que la salut de les criatures depèn d'una bona alimentació.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2081 Papeta», p. 288. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.

Bona papeta, fa bona careta

2 fonts, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1898 (3a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 90. Revista de Menorca.
Qui va ben alimentat, fa bons colors de cara.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 187. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.