Paremiologia catalana comparada digital

Bover sense barbes, era sense garbes

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1039. Editorial Selecta-Catalonia.
A l'hora de llaurar es recomanen eines i animals bons i experimentats. Del llaurador se'ns diu que ha de ser hàbil i sobretot, forçut.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.3. El llaurador: eines i instruments», p. 64. Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 372. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 218. Universitat Miguel Hernández.