Paremiologia catalana comparada digital

Bromes de garbí, gregaló fi

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1938.

Bromes de garbí, gregaló fi

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 942. Editorial Selecta-Catalonia.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la meteorologia».
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 49. Edicions 62.

Bromes de garbí, / gregaló fi

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 13. La Neotípia.

Bromes de garbí, gargalló fi

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 151. Pagès Editors.

Bromes de garbí, gargaló (o gregaló) fi

1 font, 2019.
Lloc: Peníscola.
Font: Sanchis 1952:40.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Gregal», p. 66. Edicions del Bullent.

Bromes de garbí, gargaló fi

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1644», p. 389. Columna Edicions.

Bromes de garbí, gregal fi

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. Gregal», p. 332. Autoedició.