Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 950», p. 208. Columna Edicions.
Cada bo té la seva clovella
12 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1896.
Cada bo té la seva clovella
1 font, 1992.
Cada bò te sa seva clouea
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Cada bò te sa seva clovea
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Cada bo té sa seva clovella
1 font, 1993.
Es diu com atenuant quan se'ns remarca un defecte de persona que apreciam.
Cada bo, té sa seva cloveia
1 font, 1984.
Darrera lo bo, encara surten defectes.
Lloc: Menorca.
Cada bó, te se seua clovéya
1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Darrera d'es bo, ve sa cloveia
1 font, 1984.
Després de lo bo, ve lo dolent.
Lloc: Menorca.
Darrera de es bo va sa clovea
1 font, 1928.
De: Camps i Mercadal.
Lloc: Menorca.
Font: Folklore menorquí.
Darrera del bo va la clovella
1 font, 1992.
Darrera des bò va sa clovea
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Darrera es bo, ve sa cloveia
1 font, 1984.
Darrera una alegria, ve una pena.
Lloc: Menorca.
Darrera es bo, ve sa clovella
1 font, 1993.
Vol dir que no cal fiar-se de les coses o persones que de tot d'una semblen molt bones, perquè després mostren els defectes (D.).