Equivalent en francès: Tison, tison, défèque du tourron.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Caga soca, caga tió, o sinó et dono un cop de bastó
57 recurrències en 52 variants. Primera citació: 1901.
Tió, tió, caga torró
2 fonts, 1990.
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Tison, tison, défèque du tourron.
Lloc: Catalunya del Nord.
Font: Recorda del temps passat.
—Caga, tió, si no, et clavo un cop de bastó
1 font, 1999.
C… soca, c… tió, / o si no, et dono un cop de bastó
1 font, 1933.
El tió de Nadal; se li dóna ordi perquè doni més. Els infants en pegar-lo, van dient…
Lloc: Balaguer.
C… tió, c… torró / per la vinguda / de Nostre Senyor
1 font, 1970.
Torró: dolç preparat amb ametlla, avellana i sucre o mel que es menja a l'hivern, especialment per Nadal. Serveix de postre.
Caga soca, caga tió, o sinó et dono un cop de bastó
1 font, 2004.
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).
Caga tió / d'avellana / i de pinyó, / pixa vi blanc / per les festes / de Nadal. / Ara vénen festes, / festes glorioses; / menjarem torrons / i neules, si en tenim
1 font, 2007.
Entre garrotades i garrotades, el tió «cagava» neules, torrons, altres llaminadures humils i algun regal de poc preu. Mentre l'anaven pegant, la mainada cantussejava…
Lloc: Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).
Caga tió ametlles i torró si no cagues bé…
1 font, 2014.
I acaba: … Un cop et donaré, té, té i té!
Caga tió d'avellana i de pinyó / caga sinó et donaré un cop de bastó
1 font, 1985.
Fer cagar el tió el vespre de la vigília de Nadal. És un ritu a tot Catalunya, i les cançons usades a tal efecte són variadíssimes. però classificables en famílies bastant homogènies.
Lloc: Baix Gaià.
Caga tió de Nadal, posarem el porc en sal, / la gallina a la pastera, el porquí dalt del pi, / ara passen bous i vaques, i gallines amb sabates, / gallinons amb sabatons, correu correu minyons, / que el vicari fa torrons, …
1 font, 1985.
I acaba: la guineu els ha tastat, diu que són un poc salats, / gallineta posa-hi sucre, que seran un poc millor. / Torrons d'avellana, torrons de pinyó, caga tió! | Fer cagar el tió el vespre de la vigília de Nadal. És un ritu a tot Catalunya, i les cançons usades a tal efecte són variadíssimes. però classificables en famílies bastant homogènies.
Lloc: Torredembarra (Baix Gaià).
Caga tió sinó et donaré un cop de bastó, / ara vénen festes, festes glorioses, dones curioses, / renteu el tinell, que el tió esta penjat, / d'avellana i de torró, caga tió, / pixa vi blanc per les festes de Nadal
1 font, 1985.
Fer cagar el tió el vespre de la vigília de Nadal. És un ritu a tot Catalunya, i les cançons usades a tal efecte són variadíssimes. però classificables en famílies bastant homogènies.
Lloc: La Nou (Baix Gaià).
Caga tió, / caga torró. / Caga per a mi / i per als altres no
1 font, 2024.
Entre els dos centenars de correus que ens han arribat, n’hi ha uns quants que ens parlen de versions llargues, però també n’hi ha que són la mínima expressió, com ara aquestes quatre.
Caga tio, caga coses, caga coses / caga tió, caga coses per a «jo» / no caguis arengades que son salades / caga torrons que son molt bons
1 font, 2003.
Davant del tió ben tapat, els petits de cada casa cantaven una cançoneta, mentre li donaven cops amb un bastó. Després se n'anaven a resar un parenostre allunyats del tió, i quan tornaven, ja podien destapar-lo i agafar el que havia cagat.
Lloc: Bellvís.
Caga Tió, caga neules i torrons, que són molt bons, un tall de pa, pel meu germà, un got de vi, pel meu padrí i un tall de coca per la meva boca; i si no vols cagar: un cop de bastóóóóó
1 font, 2010.
La vigília de Nadal, abans de sopar s'entrava el Tió vora el foc, es tapava amb una manta, tots reunits prop de la llar, era a punt un bastó «per fer cagar el tió», normalment en remull. Amb lleugeres variacions de la lletra, aquesta era la canterella acompanyada de cops de bastó (amb més detalls a l'original).
Lloc: Lloret de Mar.
Caga tió, o et donaré cop de bastó / […] Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, / la gallina a la pastera […]
1 font, 2012.
Que el costum de matar el porc en aquestes dates (les de la festa de Nadal devia ser força comú, ens ho certifica el fragment d'una cançoneta que es recita o canta en algunes cases a l'hora de fer cagar el tió.
Caga tió, que tot serà bo!
1 font, 1995.
Caga tió, si no, et dono un cop de bastó
1 font, 1995.
… de tant en tant cal anar a remullar el bastó al safareig, o a resar un Parenostre a l'entrada, moment que la gent gran aprofita per col·locar sota la flassada que cobreix el tió les joguines, les llaminadures, els obsequis en general.
Caga tió, sinó et donaré un cop de bastó, / caga figues i torrons per mi
1 font, 1985.
Fer cagar el tió el vespre de la vigília de Nadal. És un ritu a tot Catalunya, i les cançons usades a tal efecte són variadíssimes. però classificables en famílies bastant homogènies.
Lloc: Baix Gaià.
Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi. Toca, toca, Valentí: Passenb ous i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons
1 font, 1999.
Caga tió… caga turró d'avellana y de pinyó
1 font, 1901.
Després del pare-nostre que fan dir als petitèts, per a l'ánima d'algún difunt de la família, amagats en una cambra ben fosca o altre lloc, corren els petitèts armats del bastó cap al punt de la comèdia y vinga picar fòrt cridant…; lo que repetèxen dugues o très vegades.
Lloc: Manresa.
Caga, soca de Nadal. / Caga tarrons i pixa vi blanc. / No cagos aringades, que són salades. / Caga tarrons, que són molt bons
1 font, 2024.
Hem rebut qui-sap-los correus de gent que vol deixar constància que no fan cagar el tió, sinó la soca. Són, majoritàriament, subscriptors del Segrià i la Noguera que, a més, volen aclarir que no diuen torrons sinó tarrons, entre més particularitats.
Lloc: Segrià, Noguera.
Caga, soca, caga tió, o sinó et dono un cop de bastó
1 font, 2004.
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).
Caga, tió, / ametlles i torró. / No caguis arengades, / que són massa salades. / Caga torrons, / que són més bons!
1 font, 2024.
A moltes cases es canten variacions d’aquesta mateixa peça, sobretot en el segon vers: canviant ametlles per avellanes; o bé canviant torró per pinyó; o bé canviant-lo tot per tió de Nadal; i encara, en el quart vers, eliminant massa (és a dir, que són salades), etc. I si no vols cagar et donaré un cop de bastó. Aquest «donaré» es pot canviar per «clavaré», «daré» o «fotré».
Lloc: Catalunya vella.
Caga, tió, d'avellana i de pinyó; pixa vi blanc de les festes de nadal; ara venen festes, festes glorioses, dones curioses; caga, tió, si no et donaré un cop de bastó!
1 font, 2023.
Cançó que es canta mentre es fa cagar el tió.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Caga, tió, per Nadal que Déu ens do. Ara vénen festes, festes glorioses; menjarem torrons, gallines i capons. Ara passenb ous i vaques i gallines amb sabates i capons amb sabatons. Bones bastonades, bones cagarades
1 font, 1999.
Caga, tió, si no, et dono un cop de bastó
1 font, 1994.
Caga, tió, tió de Nadal. / Posarem el porc en sal, / la gallina a la pastera, / el pollí dalt del pi. / Toca, toca, Valentí. / Ara vénen bous i vaques, / gallines amb sabates / i capons amb sabatons…
1 font, 2024.
I acaba: Ai, correu, correu, minyons, / que el vicari fa torrons; la guineu els ha tastats, / diu que són un poc salats. / Marieta posa-hi sucre, / que seran un poc millor. / Caga tió, caga torró, / o et daré un cop de bastó | És la versió més llarga. No cal dir que, essent una composició tan llarga, es presta a tenir moltes variants. Per exemple, de vegades els qui porten sabatons no són «capons», sinó «galls», «gallinons» o «moixons».
D'una soca surt la branca, / d'una branca el meu bastó, / ben regat amb aigua fresca, / ben suau, ben amorós. / Bastonet, agafa empenta, / que el tió hem d'escalfar. / Del que surti del seu ventre / en farem un bon Nadal
1 font, 2024.
Deixant de banda el parenostre, hi ha subscriptors que ens envien poemes que reciten abans de fer cagar el tió, com ara aquest.
Emana, tió, / tió de Nadal. / Emana torrons / i porta'ns vi blanc
1 font, 2024.
Aquesta modificació tan «creativa» sembla respondre a una certa prevenció, com ho és també el fet que en algunes versions es canvia el verb cagar per «rajar». O, fins i tot, per «emanar».
Nadal, Esteve, Joan, / caga torrons / i pixa vi blanc
1 font, 2024.
Entre els dos centenars de correus que ens han arribat, n’hi ha uns quants que ens parlen de versions llargues, però també n’hi ha que són la mínima expressió, com ara aquestes quatre.
Pare Nostre del tió / Bon Nadal que Déu nos do / Ara vénen festes / Festes glorioses, / Dones curioses / Rentem els plats, / Rentem el tinell / Gallineta a l'olla / Cua de misses / Caga tió / Si no et doni un cop de bastó
1 font, 1979.
Lloc: Rosselló.
Pare nostre del tió, un bon any que Déu ens do. Ara vénen festes, festes glorioses; dones curioses renten els plats. Renteu-los bé que Nadal ja ve. Menjarem gall dindi, coques de pinyons, torrons de Xixona, torrons de pinyó…
1 font, 1999.
I acaba: Caga tió, o si no et clavaré un cop de bastó.
Pare-nòstre del tió, / que molts anys que Deu ens dó. / Ara venen festes, / festes precioses. / Dònes curioses: / menjarèm gall d' indi, / coques ensucrades, / turrons de pinyó, / si son dels fins, milló. / Caga tió: d' avellana y de pinyó, / si son…
1 font, 1909.
I acaba: … dels fins, milló. | Abans ò després de dinar, en les famílies en que hi ha petitèts s'hi mòu gran gatzara per fer cagâ 'l tió. Se pòsa a la vòra de la llar de fòc encèsa un gròs boscall, dels que tenen algún forat, y se l'abriga be am-b-un drap, perquè sui. Se fa anar als nèns a un recó, a ond diuen un pare-nòstre, y mentrestant s'amaguen les pòstres sota 'l drap que embolcalla' l tió. Surten després armats de bastons y peguen fòrt al tió, abans de buscar lo que surtirá.
Lloc: Bages.
Raja, tió; raja, tió. / Da-li, da-li, da-li, da-li. / Raja, tió; raja, tió, / per la vinguda de Nostre Senyor!
1 font, 2024.
Aquesta modificació tan «creativa» sembla respondre a una certa prevenció, com ho és també el fet que en algunes versions es canvia el verb cagar per «rajar».
Si no vols fer caca, / et donarem un cop d'estaca
1 font, 2024.
Hi ha versions molt curioses, que probablement responen a invencions d’algun membre de la família, com una que acaba dient.
Tió, tió / caga turrons / dels fins i dels bons / de cacau i d'avellana / cága, cága, tió
1 font, 1916.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: La Bisbal.
Tió, tió de Nadal, / dóna torrons i vi blanc, / i no ens donis arnegades, / que són massa salades
1 font, 1974.
De primer, la mainada fan escalfar els bastons, curts i forts, generalment a la cuina, Després vénen al menjador a picar sobre el tió posat a damunt d'una caixa coberta d'una manta, i canten. I cada u al seu torn, els mainatges troben, meravellats, totes les dolçors que han rejat del tió benèfic.
Lloc: Catalunya del Nord.
Tió, tió, / caga tió, / pel naixement / de Nostre Senyor
1 font, 2007.
Hi ha pobles a la Garrotxa que fan cagar el tió la nit de Nadal, que en d'altres indrets té lloc el matí de dita festivitat. Allà el tió sol ésser gros i recargolat, El posaven a escalfar a la llar de foc en vesprejar o a mitja tarda. La mainada l'anava a cercar al bosc i s'esdevenia una curiosa conversa amb una persona que restava a casa: —Marxeu. Jo m'estaré aquí. Quan farà tres pets, ja us avisaré. —Quants n'ha fet? —Un, dos, tres. Al tercer pet, deien tres avemaries i un parenostre (més a l'original).
Lloc: Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).
Tió, tió, / caga torró / i pixa vi bo
1 font, 2024.
Entre els dos centenars de correus que ens han arribat, n’hi ha uns quants que ens parlen de versions llargues, però també n’hi ha que són la mínima expressió, com ara aquestes quatre.
Tió, tió, / caga torró / pel naixement / de Nostre Senyor. / No caguis arengades, / que són massa salades. / Caga torrons, / que són més bons
1 font, 2024.
Una lectora, conscient d’aquesta evolució, ens exposa les tres versions que es cantaven a Osona durant el segle XX. Als anys vuitanta, una versió allargada amb les arengades.
Lloc: Osona.
Tió, Tió, / caga torró, / d'avellana i de pinyó. / No caguis arengades, / que són massa salades. / Caga torrons, / que són més bons
1 font, 2024.
Una lectora, conscient d’aquesta evolució, ens exposa les tres versions que es cantaven a Osona durant el segle XX. I després de l’any 2000, la mateixa versió però sense referències religioses.
Lloc: Osona.
Tió, tió, / caga torró, / pel naixement / de Nostre Senyor
1 font, 2024.
Entre els dos centenars de correus que ens han arribat, n’hi ha uns quants que ens parlen de versions llargues, però també n’hi ha que són la mínima expressió, com ara aquestes quatre.
Una lectora, conscient d’aquesta evolució, ens exposa les tres versions que es cantaven a Osona durant el segle XX. Als anys seixanta, una versió molt curta i amb referències religioses.
Lloc: Osona.
Tió, tió, caga torró / del naixement de Nostre Senyor. / Si no en tens més, / caga diners. / Si no en tens prou, / caga'm un ou
1 font, 2024.
No hi manquen versions en què apareixen els diners.
Lloc: Gironès, la Selva.
Tió, tió, caga torró per al pare i per a la mare i per a mi no… Sí!
1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
Tió, tió, caga torró sense cendra ni carbó
1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
Tió, tió, caga torró, / d'avellana i de pinyó! / Si torró no vols cagar, / su'l cul te vindrem a picar!
1 font, 1974.
La vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, la gent té per costum de reunir-se a l'entorn del foc, Quan hi ha mainada, per fer-els hi esperar l'hora de la vetllada o de la missa del gall se'ls hi fa «cagar el tió». Tres o quatre dies abans, els petits ja han triat un tronc, un buscall, un tió ben fort, de roure si pot ésser, i l'hi han portat, cada nit, abans d'anar al llit, pa i aigua. Al matí, el tió s'ho havia menjat tot, i aquesta famosa nit de Nadal, donarà segurament… (segueix a l'original).
Lloc: Catalunya del Nord.
Tió, tió, caga torró, d'aquell tan bo. Si no en vols més, caga diners. Si no en tens prou caga bombons
1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
Tió, Tió, caga torró, per al Nostre Senyor
1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
Tió, tió, caga torró, si no cagues et «fotaré» un cop de bastó
1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
Tió, tió, caga torrons dels fins i dels bons. Caga neules ben torrades o et donaré moltes garrotades
1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
Tronc de Nadal, / caga Torró / pixa vi blanc, / Cop de bastó
1 font, 2024.
No hi ha ni tió ni soca, sinó tronc.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tronca de Nadal, / caga torrons, / pixa vi blanc; / no cagues arengades, / que són massa salades; / caga torronets, / que són ben dolcets
1 font, 2024.
Es fa cagar la tronca, amb variants com ara… Aquest «vi blanc», que surt en més versions, de vegades és escrit «vinblanc» o «vimblanc», que és un vi generós que antigament s’elaborava amb garnatxa.
Lloc: Pallars i Alta Ribagorça.
Tronca tronquera, / caga caguera, / caga tarrons, / uns bons muntons. / No cagues arengades, / que són massa salades. / Caga tarrons, / que són molt bons
1 font, 2024.
Es fa cagar la tronca, amb variants com ara…
Lloc: Pallars i Alta Ribagorça.