Paremiologia catalana comparada digital

Caga soca, caga tió, o sinó et dono un cop de bastó

34 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1916.

Caga soca, caga tió, o sinó et dono un cop de bastó

3 fonts, 2004.
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).

Caga, soca, caga tió, o sinó et dono un cop de bastó

2 fonts, 2004.
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).
Tornada dels infants quan fan cagar el tió.
Lloc: Lleida (Segrià).

Tió, tió, caga torró

2 fonts, 1990.
Equivalent en francès: Tison, tison, défèque du tourron.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Tison, tison, défèque du tourron.
Lloc: Catalunya del Nord.
Font: Recorda del temps passat.

—Caga, tió, si no, et clavo un cop de bastó

1 font, 1999.

C... tió, c... torró / per la vinguda / de Nostre Senyor

1 font, 1970.
Torró: dolç preparat amb ametlla, avellana i sucre o mel que es menja a l'hivern, especialment per Nadal. Serveix de postre.

Caga tió / d'avellana / i de pinyó, / pixa vi blanc / per les festes / de Nadal. / Ara vénen festes, / festes glorioses; / menjarem torrons / i neules, si en tenim

1 font, 2007.
Entre garrotades i garrotades, el tió «cagava» neules, torrons, altres llaminadures humils i algun regal de poc preu. Mentre l'anaven pegant, la mainada cantussejava.
Lloc: Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).

Caga tió ametlles i torró si no cagues bé...

1 font, 2014.
I acaba: ... Un cop et donaré, té, té i té!

Caga tió d'avellana i de pinyó / caga sinó et donaré un cop de bastó

1 font, 1985.
Fer cagar el tió el vespre de la vigília de Nadal. És un ritu a tot Catalunya, i les cançons usades a tal efecte són variadíssimes. però classificables en famílies bastant homogènies.
Lloc: Baix Gaià.

Caga tió de Nadal, posarem el porc en sal, / la gallina a la pastera, el porquí dalt del pi, / ara passen bous i vaques, i gallines amb sabates, / gallinons amb sabatons, correu correu minyons, / que el vicari fa torrons, ...

1 font, 1985.
I acaba: la guineu els ha tastat, diu que són un poc salats, / gallineta posa-hi sucre, que seran un poc millor. / Torrons d'avellana, torrons de pinyó, caga tió! | Fer cagar el tió el vespre de la vigília de Nadal. És un ritu a tot Catalunya, i les cançons usades a tal efecte són variadíssimes. però classificables en famílies bastant homogènies.
Lloc: Torredembarra (Baix Gaià).

Caga tió sinó et donaré un cop de bastó, / ara vénen festes, festes glorioses, dones curioses, / renteu el tinell, que el tió esta penjat, / d'avellana i de torró, caga tió, / pixa vi blanc per les festes de Nadal

1 font, 1985.
Fer cagar el tió el vespre de la vigília de Nadal. És un ritu a tot Catalunya, i les cançons usades a tal efecte són variadíssimes. però classificables en famílies bastant homogènies.
Lloc: La Nou (Baix Gaià).

Caga tio, caga coses, caga coses / caga tió, caga coses per a «jo» / no caguis arengades que son salades / caga torrons que son molt bons

1 font, 2003.
Davant del tió ben tapat, els petits de cada casa cantaven una cançoneta, mentre li donaven cops amb un bastó. Després se n'anaven a resar un parenostre allunyats del tió, i quan tornaven, ja podien destapar-lo i agafar el que havia cagat.
Lloc: Bellvís.

Caga Tió, caga neules i torrons, que són molt bons, un tall de pa, pel meu germà, un got de vi, pel meu padrí i un tall de coca per la meva boca; i si no vols cagar: un cop de bastóóóóó

1 font, 2010.
La vigília de Nadal, abans de sopar s'entrava el Tió vora el foc, es tapava amb una manta, tots reunits prop de la llar, era a punt un bastó «per fer cagar el tió», normalment en remull. Amb lleugeres variacions de la lletra, aquesta era la canterella acompanyada de cops de bastó (amb més detalls a l'original).
Lloc: Lloret de Mar.

Caga tió, o et donaré cop de bastó / [...] Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, / la gallina a la pastera [...]

1 font, 2012.
Que el costum de matar el porc en aquestes dates (les de la festa de Nadal devia ser força comú, ens ho certifica el fragment d'una cançoneta que es recita o canta en algunes cases a l'hora de fer cagar el tió.

Caga tió, que tot serà bo!

1 font, 1995.

Caga tió, si no, et dono un cop de bastó

1 font, 1995.
De tant en tant cal anar a remullar el bastó al safareig, o a resar un Parenostre a l'entrada, moment que la gent gran aprofita per col·locar sota la flassada que cobreix el tió les joguines, les llaminadures, els obsequis en general.

Caga tió, sinó et donaré un cop de bastó, / caga figues i torrons per mi

1 font, 1985.
Fer cagar el tió el vespre de la vigília de Nadal. És un ritu a tot Catalunya, i les cançons usades a tal efecte són variadíssimes. però classificables en famílies bastant homogènies.
Lloc: Baix Gaià.

Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi. Toca, toca, Valentí: Passenb ous i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons

1 font, 1999.

Caga, tió, d'avellana i de pinyó; pixa vi blanc de les festes de nadal; ara venen festes, festes glorioses, dones curioses; caga, tió, si no et donaré un cop de bastó!

1 font, 2023.
Cançó que es canta mentre es fa cagar el tió.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.

Caga, tió, per Nadal que Déu ens do. Ara vénen festes, festes glorioses; menjarem torrons, gallines i capons. Ara passenb ous i vaques i gallines amb sabates i capons amb sabatons. Bones bastonades, bones cagarades

1 font, 1999.

Caga, tió, si no, et dono un cop de bastó

1 font, 1994.

Tió, tió / caga turrons / dels fins i dels bons / de cacau i d'avellana / cága, cága, tió

1 font, 1916.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: La Bisbal.

Tió, tió de Nadal, / dóna torrons i vi blanc, / i no ens donis arnegades, / que són massa salades

1 font, 1974.
De primer, la mainada fan escalfar els bastons, curts i forts, generalment a la cuina, Després vénen al menjador a picar sobre el tió posat a damunt d'una caixa coberta d'una manta, i canten. I cada u al seu torn, els mainatges troben, meravellats, totes les dolçors que han rejat del tió benèfic.
Lloc: Catalunya del Nord.

Tió, tió, / caga tió, / pel naixement / de Nostre Senyor

1 font, 2007.
Hi ha pobles a la Garrotxa que fan cagar el tió la nit de Nadal, que en d'altres indrets té lloc el matí de dita festivitat. Allà el tió sol ésser gros i recargolat, El posaven a escalfar a la llar de foc en vesprejar o a mitja tarda. La mainada l'anava a cercar al bosc i s'esdevenia una curiosa conversa amb una persona que restava a casa: —Marxeu. Jo m'estaré aquí. Quan farà tres pets, ja us avisaré. —Quants n'ha fet? —Un, dos, tres. Al tercer pet, deien tres avemaries i un parenostre (més a l'original).
Lloc: Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).

Tió, tió, caga torró per al pare i per a la mare i per a mi no... Sí!

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.

Tió, tió, caga torró sense cendra ni carbó

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.

Tió, tió, caga torró, / d'avellana i de pinyó! / Si torró no vols cagar, / su'l cul te vindrem a picar!

1 font, 1974.
La vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, la gent té per costum de reunir-se a l'entorn del foc, Quan hi ha mainada, per fer-els hi esperar l'hora de la vetllada o de la missa del gall se'ls hi fa «cagar el tió». Tres o quatre dies abans, els petits ja han triat un tronc, un buscall, un tió ben fort, de roure si pot ésser, i l'hi han portat, cada nit, abans d'anar al llit, pa i aigua. Al matí, el tió s'ho havia menjat tot, i aquesta famosa nit de Nadal, donarà segurament... (segueix a l'original).
Lloc: Catalunya del Nord.

Tió, tió, caga torró, d'aquell tan bo. Si no en vols més, caga diners. Si no en tens prou caga bombons

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.

Tió, Tió, caga torró, per al Nostre Senyor

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.

Tió, tió, caga torró, si no cagues et «fotaré» un cop de bastó

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.

Tió, tió, caga torrons dels fins i dels bons. Caga neules ben torrades o et donaré moltes garrotades

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.