Paremiologia catalana comparada digital

Callar és sac d'errades

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1889.

Callar és sac d'errades

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. El silenci», p. 88. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 304», p. 518. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Callar», p. 88. Edicions Polígrafa.
De vegades cal parlar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 393. Edicions 62.

Callar es sach de errades

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol XVII. De callar», p. 32. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.

Callar, és sach d'errades

1 font, 1900.
Sinònim: Temps hi hà de collir pedres e temps hi hà de gitar aquelles.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 21. Tarascó, Viladot & Cuesta.