Paremiologia catalana comparada digital

Cames de catre

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1910.

Cames de catre

5 fonts, 1910.
Cames llargues i primes.
Sinònim: Cames de gànguil | Cames de bròquil.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cama I.1». Editorial Moll.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Locucions nominals». Web.
Guerxo, que frega els genolls.
Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Guerxo», p. 223. Edicions Polígrafa.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Sinònim: Cames de bròquil.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 51. Editorial Trabucaire.

Tenir cames de catre

3 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 228. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 116. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cama», p. 171. Universitat Miguel Hernández.

Tindre cames de catre

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. T», p. 349. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà E. Constitució. Constitució del cos. Baixesa, petitesa», p. 424. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.