Paremiologia catalana comparada digital

Campana que per ella sola s'esventa, molt bona o molt dolenta

10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1928.

Campana que per ella sola s'esventa, molt bona o molt dolenta

4 fonts, 1928.
Critica als qui s'alaben a sí mateixos.
Significa aquesta frase certs camins de propietat privada per als quals es permetia de passar els dies de festa —car s'hi feia drecera— per a anar a complir el precepte diví.
Critica els qui s'alaben a si mateixos.

Campana que ella sola s'esventa és molt bona o molt dolenta

1 font, 1981.
Perquè no em puguin dir que he sentit tocar campanes, ni que sóc un tocacampanes, ni que vull lançar les campanes al vol, perquè campana que ella sola s'esventa és molt bona o molt dolenta.

Campana que per si sola es venta, o és molt bona o molt dolenta

1 font, 1950.

Campana que per si sola es venta, o molt bona o molt dolenta

1 font, 2003.

Campana que per si sola s'esventa, molt bona o molt dolenta

1 font, 1992.

Campana que sola es venta, o és molt bona o és molt dolenta

1 font, 1932.
S'aplica a les persones inflades d'elles mateixes, que es lloen i envaneixen. Té origen en la dita que per Sant Tomas la campana Tomasa de la Seu toca per a ella mateixa, això és, que toca per assenyalar la festa del seu sant Patró i, per tant, per la seva. La gent senzilla i, sobretot, la mainada, creuen que toca ella sola. Aquesta creença, molt arrelada, ha donat peu a la formació del proverbi que ens ocupa (segueix a l'original).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refraner barceloní.

Campana que tota sola es venta, o és molt bona o molt dolenta

1 font, 2023.
De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Les campanes (1935).