El tot fa el peix.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 318. Editorial Moll.
Cap i cua fan el peix
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.
Cap i cua fan el peix
6 fonts, 1951.
El tot fa el peix.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Tot serveix.
Lloc: Marina Baixa.
Es peix té cap i cua
2 fonts, 2006.
Al·lusió al moviment de les moles (bancs) de peix blau, s'aterren, passen dies nedant en aigües menys fondals i en un moment donat desapareixen sense deixar rastre.
—Es peix té cap i cua —feia el vellpescador al noi de bordo— Com (quan) li vingui ja tornarà.
Lloc: Lloret de Mar.
La sardina i l'anxova pràcticament van desaparèixer de les mars de Tossa, de Lloret i a sa Planassa, mar enforada. Segons la frase antiga, «es peix té cap i cua», que ja sabeu què vol dir, avi.
Lloc: Lloret de Mar.