Paremiologia catalana comparada digital

Cara estrafeta

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Cara estrafèta

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Cara ó figura dificultosa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara estrafèta», p. 347.
Equivalent en llatí: Deformis vultus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara estrafèta», p. 347.
La que tè fesomías estranyas y defectuòsas.
Equivalent en castellà: Cara ó figura dificultosa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.
La que tè fesomías estranyas y defectuòsas.
Equivalent en francès: Visage défiguré.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.
La que tè fesomías estranyas y defectuòsas.
Equivalent en italià: Viso deforme.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.
La que tè fesomías estranyas y defectuòsas.
Equivalent en llatí: Deformis vultus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.

Cara estrafeta

2 fonts, 1864.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Baxa, cara-estrafeta…
Font: E. Vilanova, vol III, p159.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
La que té fisonomias estranyas y defectuosas.
Equivalent en castellà: Cara ó figura dificultosa.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cara», p. 308. Hermanos Espasa, Editores.
La que té fisonomias estranyas y defectuosas.
Equivalent en llatí: Deformis vultus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cara», p. 308. Hermanos Espasa, Editores.