Paremiologia catalana comparada digital

Carall

20 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Carall

13 fonts, 1926.
Genitals masculins.
(vulg.) Penis.
Lloc: Alt Urgell.
M. Membre viril.
Equivalent en castellà: Carajo.
«Polla», castellanisme.
Sinònim: Pixa | Tita | Titola | Cuc | Cuca | Tavella | Xufa | Semaler | Manec | Verga | Piu.
Equivalent en castellà: Polla.
En el registre informal, hi ha, per exemple, carall, que de mica en mica va caient en desús.
Equivalent en castellà: Polla.
Entre els objectes llargaruts i armes, en destaquem l'estaca, el mànec, la bengala i el gaiato, el tràmec, el carall, el melindro, la pipa, el ciri i el flabiol, l'instrument, l'espasa i, en conseqüència, el fet d'anar ben armat.
És ben indicatiu de l’estat actual del català el fet que tanta gent hagi optat pel mot castellà vulgar «polla», per referir-se a l’òrgan sexual masculí, com si no poguessin triar i remenar entre les prop de 400 paraules diferents de què disposem en català per referir-nos-hi, més enllà dels habituals penis o membre.
Fam. pop. Òrgans genitals masculins.
Sinònim de Fava és el carall; sabeu que és el carall? És la pedra fita - el menhir dels bretons. A saber si el fet que els primers homes, en la civilització dels talaiots, van aixecar a davant del cel aquelles pedres dretes que simbolitzaven a la vegada el sex masculí i l'home adreçat, l'home dret que ja imposava a davant de la natura, considerada com un misteri i com una divinitat, la seva voluntat de voler-se alt i dret i no caminant de gratapaules, ja era un senyal de voluntat.
Lloc: Rosselló.
M. Penis.
Equivalent en alemany: Schwanz.
M. Penis.
Equivalent en anglès: Prick.
M. Penis.
Equivalent en castellà: Carajo, polla (f.), pito.
M. Penis.
Equivalent en francès: Bite.
Sinònim: V. Broca.
Membre viril.
Sinònim: Canyai | Caraine | Caral | Caraco.
Pel que fa als renecs, dècades enrere els homes més bestiotes renegaven d'una manera i les dones, nens i homes més ben parlats d'una altra més fina. De carall i cony hi havia les formes més subtils caram i coi, conxo o codony.
Normalment és el penis, l'organ sexual masculí (localment, a Pont de Suert, també designa els genitals femenins); com a interjecció expressa extranyesa, admiració o enuig. Serveix, amb un complement, per a expressar enuig i reprotxe a la persona designada per aquest complement.
Aquells caralls de nins m'han fet malbé els pèsols de l'hort.
Sinònim: Beneit.
Penis. també en castellà i portuguès. Pel seu origen, hom es troba davant de diverses proposicions. És possiblement un mot format amb el radical prellatí «kar, ker», que designava les penyes, els rocs, les muntanyes, i que va prendre un sentit fàl·lic per la forma d'algun cim. És en aquest sentit que hom parla encara d'un Cavall Bernat, que era primitivament un Carall Bernat, i més exactament encara un «carall baranat», és a dir voltat de penya-segats (segueix a l'original).
Penis. I també que aquestes paraules o expressions, a còpia de ser usades sovint s'han esbravat, han perdut en part o totalment el seu vigor i han esdevingut una mena de simple puntuació. Carall és usat fins i tot pels preveres, i el mot mateix o els seus nombrosos eufemismes es troben en la boca de tothom.

Caral

1 font, 1985.
Eufem.
Sinònim: V. Carall.