«Polla», castellanisme.
Sinònim: Pixa | Tita | Titola | Cuc | Cuca | Tavella | Xufa | Semaler | Manec | Verga | Piu.
Equivalent en castellà: Polla.
En el registre informal, hi ha, per exemple, carall, que de mica en mica va caient en desús.
Equivalent en castellà: Polla.
Entre els objectes llargaruts i armes, en destaquem l'estaca, el mànec, la bengala i el gaiato, el tràmec, el carall, el melindro, la pipa, el ciri i el flabiol, l'instrument, l'espasa i, en conseqüència, el fet d'anar ben armat.
Fam. pop. Òrgans genitals masculins.
Sinònim de Fava és el carall; sabeu que és el carall? És la pedra fita - el menhir dels bretons. A saber si el fet que els primers homes, en la civilització dels talaiots, van aixecar a davant del cel aquelles pedres dretes que simbolitzaven a la vegada el sex masculí i l'home adreçat, l'home dret que ja imposava a davant de la natura, considerada com un misteri i com una divinitat, la seva voluntat de voler-se alt i dret i no caminant de gratapaules, ja era un senyal de voluntat.
Lloc: Rosselló.
Membre viril.
Sinònim: Canyai | Caraine | Caral | Caraco.
Pel que fa als renecs, dècades enrere els homes més bestiotes renegaven d'una manera i les dones, nens i homes més ben parlats d'una altra més fina. De carall i cony hi havia les formes més subtils caram i coi, conxo o codony.
Normalment és el penis, l'organ sexual masculí (localment, a Pont de Suert, també designa els genitals femenins); com a interjecció expressa extranyesa, admiració o enuig. Serveix, amb un complement, per a expressar enuig i reprotxe a la persona designada per aquest complement.
Aquells caralls de nins m'han fet malbé els pèsols de l'hort.
Sinònim: Beneit.
Penis. també en castellà i portuguès. Pel seu origen, hom es troba davant de diverses proposicions. És possiblement un mot format amb el radical prellatí «kar, ker», que designava les penyes, els rocs, les muntanyes, i que va prendre un sentit fàl·lic per la forma d'algun cim. És en aquest sentit que hom parla encara d'un Cavall Bernat, que era primitivament un Carall Bernat, i més exactament encara un «carall baranat», és a dir voltat de penya-segats (segueix a l'original).
Penis. I també que aquestes paraules o expressions, a còpia de ser usades sovint s'han esbravat, han perdut en part o totalment el seu vigor i han esdevingut una mena de simple puntuació. Carall és usat fins i tot pels preveres, i el mot mateix o els seus nombrosos eufemismes es troben en la boca de tothom.