Paremiologia catalana comparada digital

Caram!

41 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1839.

Caram!

16 fonts, 1926.
Eufemismes de carall.
Sinònim: Caratxos!
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. C», p. 58. Autoedició.
Interj. variant eufèmica per «carall».
Caram! Si'ns las paguessen tant bé, poch hi badallariam com ara, Pons Auca 175.
Sinònim: V. carall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caram!». Editorial Moll.
Els homes, carall i cony i les dones, caram i coi, conxo o codony.
Sinònim: Carall!
Badia i Pujol, Jordi (2021). Vilaweb.
50 maneres de fotre el crit al cel en català.
Can Virgili (2022): Can Virgili «www.can-virgili.cat». Web.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Admiració. Expressar admiració o reconeixement», p. 648. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Disgust, contrarietat. Expressar disgust o contrarietat», p. 659. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Indignació. Expressar indignació», p. 673. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Sorpresa. Expressar sorpresa», p. 683. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Caramba!, ¡Caray!, ¡Caracoles!, ¡Cáspita!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 44. Editorial Diàfora.
Eufemisme per «carall».
El 9 Nou (2024): El 9 Nou.cat «Llengua | Ai coi! Quins cordons…». Diari El Nou 9.
Interj. vulg. Eufemisme per carall 2.
Equivalent en alemany: (Zum) Donnerwetter!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Caram», p. 187. Enciclopèdia Catalana.
Interj. vulg. Eufemisme per carall 2.
Equivalent en anglès: Gosh!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Caram», p. 187. Enciclopèdia Catalana.
Interj. vulg. Eufemisme per carall 2.
Equivalent en castellà: ¡Caramba!, ¡anda!, ¡caray!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Caram», p. 187. Enciclopèdia Catalana.
Interj. vulg. Eufemisme per carall 2.
Equivalent en francès: Zut!, merde!, mince!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Caram», p. 187. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Bufa!
Equivalent en castellà: ¡Caramba!
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «90», p. 38. Garsineu Edicions.
«Caram! —m'he dit jo—. Aquesta tampoc la sabia. I he corregut a apuntar-lo: Qui presum té el cap ple de fum.
Fàbrega, Marta; Ros, Roser (2002): No hi ha any sense refrany, p. 63. Timun Mas.
Exclamació de sorpresa, d'admiració.
Caram! aquesta sí que és bona! (Catalunya).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caram!», p. 211. Edicions Polígrafa.
Interjeccions i locucions exclamatòries.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Exclamació», p. 404. Edicions Polígrafa.
Expressió d'enuig, estranyesa o admiració.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Caram!», p. 87. Edicions 62.
13 expressions catalanes per mostrar admiració, sorpresa o decepció. La reina absoluta de les expressions que denoten sorpresa, una autèntica joia que és una variant de carall! (sí, escrit amb doble ela) i que, per tant, és també un eufemisme.
Equivalent en castellà: ¡Joder!
Roig, Pep Antoni (2020): El Nacional «3 maneres de dir 'joder' que agradarien a Pompeu Fabra - https://www.elnacional.cat/ca/cultura/13-maneres-dir-joder-agradarien-pompeu-fabra_525825_102.html». Web.
Eufemisme per «carall».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 56. Editorial Trabucaire.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
(2009): «Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.

Caramba!

6 fonts, 1839.
Interj. variant eufèmica per «carall».
Caramba! Que portam algun malalt?, Genís Julita 20.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caramba!». Editorial Moll.
De admiracion. Las mas comunes.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 64. Hermanos Espasa, Editores.
Señalan comunmente admiracion, horror, dolor ó pesar.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Exclamació d'estranyesa, de sorpresa.
Caramba! això sí que em ve de nou! (Catalunya).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caramba!», p. 211. Edicions Polígrafa.
Interj. ab que s'exprèssa la estranyesa ó sorpresa que causa una cosa.
Equivalent en castellà: Caramba!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramba!», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Interj. ab que s'exprèssa la estranyesa ó sorpresa que causa una cosa.
Equivalent en francès: Malepeste.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramba!», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Interj. ab que s'exprèssa la estranyesa ó sorpresa que causa una cosa.
Equivalent en italià: Canchero.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramba!», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Interj. ab que s'exprèssa la estranyesa ó sorpresa que causa una cosa.
Equivalent en italià: Cospettone.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramba!», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Interj. ab que s'exprèssa la estranyesa ó sorpresa que causa una cosa.
Equivalent en llatí: Hui!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramba!», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Formes eufèmiques de «carall».
Sinònim: Carambis!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 56. Editorial Trabucaire.

Caram

3 fonts, 2018.
Renecs suaus.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://x.com/jbadia16/status/1816223078298575043». Twitter.
Eufemismes de 'carall'
Sinònim: Caramba | Caratxos | Carai.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els òrgans sexuals. Alguns subjectes i tipologies», p. 243. Editorial Gregal.
Pel que fa als renecs, dècades enrere els homes més bestiotes renegaven d'una manera i les dones, nens i homes més ben parlats d'una altra més fina. De carall i cony hi havia les formes més subtils caram i coi, conxo o codony.
Sinònim: Carallot.
Parla catalana (2020): Parlacatalana.com «Com insultem en català? - https://www.parlacatalana.com/2020/06/insults-en-catala.html?m=1». Web.

Caramba

2 fonts, 1864.
Eufemismes de «carall».
Sinònim: Caram | Caram | Caratxos | Carai.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els òrgans sexuals. Alguns subjectes i tipologies», p. 243. Editorial Gregal.
Interj. ab que s'expressa la sorpresa que causa alguna cosa.
Equivalent en castellà: Zape, caramba, cáspita!
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Caramba», p. 312. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. ab que s'expressa la sorpresa que causa alguna cosa.
Equivalent en llatí: Hui!
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Caramba», p. 312. Hermanos Espasa, Editores.

Carambis!

2 fonts, 1926.
Interj. variant eufèmica per «carall».
No, no, carambis! Cho es masse, Saisset Moun d. c. 4.
Lloc: Ross.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Carambis!». Editorial Moll.
Formes eufèmiques de «carall».
Sinònim: Caramba!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 56. Editorial Trabucaire.

Caramba (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Jo't flich! | Vègi!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. Barbarismes. C», p. 35. Baguñá, editor.