Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1199. Editorial Selecta-Catalonia.
Casa sense foc, cos sense ànima
12 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.
Casa sense foc i sense dona, cos sense ànima
6 fonts, 1936.
I és que ja se sap: «casa sense dona, com taula sense pa» o «casa sense foc i sense dona, cos sense ànima». La dona és l'ànima de la casa, com a mare i mestressa de casa ho és tot: té cura de la família, estalvia, cuina, renta, neteja. És, com diuen els proverbis, el pa i el foc, el cor de la llar.
La llar o l'estufa i la dona són el centre i l'element més important de tota casa o família.
Sinònim: Connex: El foc de casa calfa i no crema.