Paremiologia catalana comparada digital

Casament d'alforja sempre està a la porta

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1736.

Casament d'alforja sempre està a la porta

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1108. Editorial Selecta-Catalonia.
Dit de qui es casa sense pensar-s'ho bé.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 229. Edicions 62.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 91. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Casament d'alforja / sempre està a la porta

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Alforja», p. 160. Edicions Polígrafa.

Casament d'alfòrja, sempre está a la pòrta

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 44. Editorial Arte y Letras.

Casament d'alforja, sempre està a la porta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1716», p. 849. Columna Edicions.

Casament dalforja, sempre està a la porta

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 50. Librerías París-Valencia.