Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Casat soc, què m'hi dieu?
10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1864.
Casat sóc, què m'hi dieu?
4 fonts, 1951.
Dit dels que tot just casats ja es penedeixen.
Casat só, que m'hi diheu
1 font, 1864.
Denota que alguns matrimonis desprès de celebrats se troban faltats de tot lo que'ls pót fér felissos, lo que es causa de que's penedescan los que així's casan.
Equivalent en castellà: Casado y arrepentido | Casado y mal dia, todo en un dia.
Denota que alguns matrimonis desprès de celebrats se troban faltats de tot lo que'ls pót fér felissos, lo que es causa de que's penedescan los que així's casan.
Equivalent en llatí: Quemque pigere solet, vix ducta uxore, maritum.
Casat so, qué m'hi diheu? —Home casat, burro espatllat
1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Casado y arrepentido.
Equivalent en castellà: Casado y mal dia, todo en un dia | V. Casado y arrepentido.