Paremiologia catalana comparada digital

Catacric-catacrac

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1952.

Catacric-catacrac

3 fonts, 1967.
El soroll que fa amb les ferradures el cavall que corre.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Catacric-catacrac», p. 310. Edicions Polígrafa.
Imitació del soroll del teler a la mà.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Catacric-catacrac», p. 310. Edicions Polígrafa.
La fressa de l'instrument que toca alternativament dues bandes.
Lloc: Gil.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Catacric-catacrac», p. 310. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sorolls», p. 178. Edicions Polígrafa.
Onomatopeia expressiva d'un objecte que va i ve, clavant cops secs.
Sinònim: Catacric-catacrec | Catacric-catacroc | Catacric-catacruc.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Catacric-catacrac», p. 385. Llibres de l'Index, S.A.
Interj. Onomat.: Catric-catrac (objecte que va i ve pegant cops secs).
Molí fariner: Gall mullat / que fa catacric-catacrac, / com més n'hi posen / més en pren (Joan Amades, «Diccionari d'endevinalles», 1934).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «C», p. 61. Edicions 62.

Catacric catacrac

1 font, 1952.
També és interpretat el soroll d'un cop donat damunt del cos humà.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Sorolls i fresses produïts per objectes i coses materials», p. 78. Anales del Instituto de Lingüística.