Paremiologia catalana comparada digital

Caure de retaulet

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Caure d'es retaulet

2 fonts, 1926.
Caure en desgràcia, perdre la simpatia de qualcú.
Sinònim: Caure de l'escambell.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Caure Loc. i)». Editorial Moll.
Caure en desgràcia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. C. Conjugacions vàries», p. 28. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Caure-li des retaulet (a algú)

2 fonts, 2004.
Caure en desgràcia, perdre la simpatia d'algú.
En sebre que l'enganava amb una altra, li va caure des retaulet.
Sinònim: Caure-li de l'ull (a algú), caure-li de s'ase (a algú), caure-li des cavall (a algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Avorrit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Avorrit. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Caure de retaulet

1 font, 2018.
Haver de fer alguna cosa sense tenir-ne cap ganes.
Me cau de retaulet haver de demanar-li perdó perquè, de raó, no en té gens.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Retaulet», p. 255. Institut Menorquí d'Estudis.
Malfiar-se d'algú o d'alguna cosa.
Aquesta gent de coll i corbata me cauen de retaulet.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Retaulet», p. 255. Institut Menorquí d'Estudis.

Caure des retaulet

1 font, 2008.
Caure en desgràcia.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.2 Caure. Dites», p. 464. Editorial Moll.