Paremiologia catalana comparada digital

Cec, mut i sord

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1979.

Fer el cec, el sord i el mut

3 fonts, 2014.
Simular que un no hi veu, no hi sent, no té capacitat de parlar.
Sinònim: Fer el mut, el sord i el cego.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLVI. Les imulacions», p. 184. Llibres de l'Index, S.A.
De cara a la gent del carrer, jo faré el cec, el sord i el mut; serà com si no hagués vingut a la reunió.
Sinònim: Fer el mut, el sord i el cego.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 182. Llibres de l'Index, S.A.
Semblances, girs, simulacions i mots mal dits. Simulacions més emprades.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Fer el cec, sord i mut és una virtut

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 2060», p. 929. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 217. Edicions 62.

A vegades s'ha de ser sord, mut i cec

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. El silenci», p. 88. Pagès Editors.

Ésser cec, mut i sord

1 font, 1979.
Molt prudent i circumspecte.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 50. Editorial Millà.

Ser cec, mut i sord

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 116. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.