Paremiologia catalana comparada digital

Cinc dits tinc i deu me'n llepo

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Cinc dits tinc i deu me'n llepo

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1049. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 214. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.

Cinc dits tinc, i deu me'n llepo

1 font, 1997.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1997): El caganer. Col·lecció «Folklore, 14», p. 19. Editorial Miguel A. Salvatella.

Cinc en tinc, cinc me'n llepo

1 font, 2014.
Es diu dels dits.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 211. Llibres de l'Index, S.A.