Paremiologia catalana comparada digital

Cloc-cloc

17 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1952.

Cloc-cloc

10 fonts, 1979.
I no ens descuidem els més coneguts: el mèu (o marrameu) del gat, el quiquiriquic del gall, el coc-coc de la gallina (cloc-cloc si és lloca), el mu (o bu) de la vaca, el qüec-qüec de l'ànec i el be de l'ovella.
Badia i Pujol, Jordi (2021): Vilaweb - Ras i curt «Els gossos no fan «guau» - https://www.vilaweb.cat/noticies/gossos-guau-onomatopeies-jordi-badia/». Vilaweb.
Veu de la gallina.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 64. Editorial Moll.
Veu de la gallina.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 95. Editorial Moll.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Onomatopeia expressiva del crit de la gallina.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Cloc-cloc», p. 386. Llibres de l'Index, S.A.
Mot amb què s'imita la veu de la gallina.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «onomatopeies», p. 104. Editorial Millà.
Onomatopeia de la veu de la gallina, especialment de la lloca.
Quin silenci al galliner! No se sent ni «cloc-cloc» ni «quiquiriquic» ni «cocorococ». Espero que aquesta nit la guineu no hagi fet de les seves…
Sinònim: Cloc, cloc, cloc | Coc-coc.
Equivalent en anglès: Chuck chuck | Cluck-cluck.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. C», p. 61. Eumo Editorial.
Onomatopeia de la veu de la gallina, especialment de la lloca.
Quin silenci al galliner! No se sent ni «cloc-cloc» ni «quiquiriquic» ni «cocorococ». Espero que aquesta nit la guineu no hagi fet de les seves…
Sinònim: Cloc, cloc, cloc | Coc-coc.
Equivalent en castellà: Clo clo | Cloc, cloc.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. C», p. 61. Eumo Editorial.
Onomatopeia de la veu de la gallina, especialment de la lloca.
Quin silenci al galliner! No se sent ni «cloc-cloc» ni «quiquiriquic» ni «cocorococ». Espero que aquesta nit la guineu no hagi fet de les seves…
Sinònim: Cloc, cloc, cloc | Coc-coc.
Equivalent en francès: Cloc cloc | Cot cot.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. C», p. 61. Eumo Editorial.
Interj. Onomatopeia de la veu de la gallina, especialment de la lloca.
Sa lloca feia cloc cloc, / es pollets feien piu-piu, / i l'amo amb un bon garrot / els va fer sortir des niu (cançó popular de Menorca).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «C», p. 70. Edicions 62.
Fins que només va quedar el cloc-cloc de les gotes que, arreu arreu, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Xerric-xerrac», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Fins que només va quedar el cloc-cloc de les gotes que, arreu arreu, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll.
Solsona, Ramon (1994): Reflexions de sala i alcova «Xerric-xerrac», p. 52. L'Avui / El Punt Avui.
Interj. Onomatopeia que imita les gotes d'aigua.
Xerric-xerrac (2025): Scribd «Xerric-xerrac. Correcció». Web.

Cloc cloc

1 font, 1952.
El beure és pintat per les fórmules…
Sinònim: Gló, gló, gló | Catatric catatroc.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Fresses produïdes pel cos humà», p. 57. Anales del Instituto de Lingüística.
Quan hom camina amb esclops, es creu que fa la fressa…
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Fresses produïdes pel cos humà», p. 61. Anales del Instituto de Lingüística.
El soroll fet per la pell de les faves en trencar-se, majorment quan són ja avençades de temps, o sia velles.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Sorolls i fresses produïts per objectes i coses materials», p. 75. Anales del Instituto de Lingüística.
El bullir a la rematada.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Sorolls i fresses produïts per objectes i coses materials», p. 81. Anales del Instituto de Lingüística.