Paremiologia catalana comparada digital

Cloc-cloc

13 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1952.

Cloc-cloc

8 fonts, 1979.
I no ens descuidem els més coneguts: el mèu (o marrameu) del gat, el quiquiriquic del gall, el coc-coc de la gallina (cloc-cloc si és lloca), el mu (o bu) de la vaca, el qüec-qüec de l'ànec i el be de l'ovella.
Badia i Pujol, Jordi (2021): Vilaweb - Ras i curt «Els gossos no fan «guau» - https://www.vilaweb.cat/noticies/gossos-guau-onomatopeies-jordi-badia/». Vilaweb.
Veu de la gallina.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 64. Editorial Moll.
Veu de la gallina.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 95. Editorial Moll.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Onomatopeia expressiva del crit de la gallina.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Cloc-cloc», p. 386. Llibres de l'Index, S.A.
Mot amb què s'imita la veu de la gallina.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «onomatopeies», p. 104. Editorial Millà.
Interj. Onomatopeia de la veu de la gallina, especialment de la lloca.
Sa lloca feia cloc cloc, / es pollets feien piu-piu, / i l'amo amb un bon garrot / els va fer sortir des niu (cançó popular de Menorca).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «C», p. 70. Edicions 62.
Fins que només va quedar el cloc-cloc de les gotes que, arreu arreu, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Xerric-xerrac», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Fins que només va quedar el cloc-cloc de les gotes que, arreu arreu, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll.
Solsona, Ramon (1994): Reflexions de sala i alcova «Xerric-xerrac», p. 52. L'Avui / El Punt Avui.

Cloc cloc

1 font, 1952.
El beure és pintat per les fórmules…
Sinònim: Gló, gló, gló | Catatric catatroc.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Fresses produïdes pel cos humà», p. 57. Anales del Instituto de Lingüística.
Quan hom camina amb esclops, es creu que fa la fressa…
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Fresses produïdes pel cos humà», p. 61. Anales del Instituto de Lingüística.
El soroll fet per la pell de les faves en trencar-se, majorment quan són ja avençades de temps, o sia velles.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Sorolls i fresses produïts per objectes i coses materials», p. 75. Anales del Instituto de Lingüística.
El bullir a la rematada.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Sorolls i fresses produïts per objectes i coses materials», p. 81. Anales del Instituto de Lingüística.