I no ens descuidem els més coneguts: el mèu (o marrameu) del gat, el quiquiriquic del gall, el coc-coc de la gallina (cloc-cloc si és lloca), el mu (o bu) de la vaca, el qüec-qüec de l'ànec i el be de l'ovella.
Cloc-cloc
9 recurrències. Primera citació: 1979.
Veu de la gallina.
Lloc: Illes Balears.
Veu de la gallina.
Lloc: Illes Balears.
Compost repetitiu i expressiu.
Onomatopeia expressiva del crit de la gallina.
Lloc: Vic (Osona).
Mot amb què s'imita la veu de la gallina.
Interj. Onomatopeia de la veu de la gallina, especialment de la lloca.
Sa lloca feia cloc cloc, / es pollets feien piu-piu, / i l'amo amb un bon garrot / els va fer sortir des niu (cançó popular de Menorca).
Fins que només va quedar el cloc-cloc de les gotes que, arreu arreu, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll.
Fins que només va quedar el cloc-cloc de les gotes que, arreu arreu, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll.