Paremiologia catalana comparada digital

Com la lluna al ple

21 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1865.

Estar com la lluna al ple

3 fonts, 1915.
Estar gras.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Lluna», p. 90. Pagès Editors.
Annex 1. Altres modismes comparatius.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.
Al qui està gras.
Lloc: Urgell.
Serra i Boldú, Valeri (1915): Calendari folklòric d'Urgell «Començament», p. 19. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Estar la lluna al ple

2 fonts, 1926.
Estar un boig en el seu major furor, o obrar algú com un boig.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lluna Loc. n)». Editorial Moll.
Estar un boig en el seu major furor, o obrar algú com un boig.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Lluna», p. 149. Editorial Moll.

Estar la lluna en lo ple

2 fonts, 1865.
Fr. met. ab que's significa que algú obra com un boig y tambè que un boig está en sòn major furor.
Equivalent en castellà: Estar la luna sobre el horno.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lluna», p. 105. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. ab que's significa que algú obra com un boig y tambè que un boig está en sòn major furor.
Equivalent en llatí: Insania laborare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lluna», p. 105. Hermanos Espasa, Editores.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1785. Publicacions de la Universitat de València.

Astá com la lluna al ple

1 font, 1921.
Un que astá molt gras. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Està com la lluna al ple

1 font, 1981.
Es diu al qui està gras.
Serra i Boldú (1981): Calendari folklòric d'Urgell, p. 19. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Estar com al lluna quan fa el ple

1 font, 2007.
Sinònim: Estar gras com un teixó (o com un canonge, o com una verra).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «211», p. 67. Garsineu Edicions.

Estar com la lluna en el ple

1 font, 2012.
Dit de qui té la cara redona i està lluent, ben alimentat.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Estar fent el ple (la lluna)

1 font, 2012.
Lloc: Dénia.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 1. Natura, entorn. a. Natura. Natura, oratge. Firmament. La lluna», p. 2. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Estar la lluna a ple

1 font, 2012.
Lloc: Dénia.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 1. Natura, entorn. a. Natura. Natura, oratge. Firmament. La lluna», p. 2. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Estar la lluna en ple

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1785. Publicacions de la Universitat de València.

Fa una cara com la lluna quan fa el ple

1 font, 1969.
Lloc: Montblanc.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna 7», p. 237. Edicions Polígrafa.

La seva cara semblava la lluna al ple

1 font, 1916.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Hi havía en un poblet de quatre cases o de mala mort un home que's deia Bonján, grás com un toro i roig com un perdigot; amb unes galtes de pa tou que feia que la seva cara semblava la lluna al ple (Prats de Rei), amb les espatlles com un jou de campana.
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1103/0073 «Algunes notes folklòriques de la Segarra. Publicades per autor anónimo en «El Sol de Tous», periodic mensual del poble de Sant Marti de Tous - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1344953». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pur com la lluna al ple

1 font, 2006.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Károly (2006): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.3. Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades», p. 30. Web.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Károly (2006): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 1. Llista dels fraseologismes documentats pel PDFC ordenats segons la paraula clau lematitzadora», p. 46. Web.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Károly (2006): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 3. Llista de les comparacions fraseològiques que figuren a les Contalles…», p. 63. Web.

Sembla la lluna quan fa el ple

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.