Paremiologia catalana comparada digital

Com la lluna al ple

16 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1865.

Estar com la lluna al ple

3 fonts, 1915.
Estar gras.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Lluna», p. 90. Pagès Editors.
Annex 1. Altres modismes comparatius.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.
Al qui està gras.
Lloc: Urgell.
Serra i Boldú, Valeri (1915): Calendari folklòric d'Urgell «Començament», p. 19. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Estar la lluna al ple

2 fonts, 1926.
Estar un boig en el seu major furor, o obrar algú com un boig.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lluna Loc. n)». Editorial Moll.
Estar un boig en el seu major furor, o obrar algú com un boig.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Lluna», p. 149. Editorial Moll.

Estar la lluna en lo ple

2 fonts, 1865.
Fr. met. ab que's significa que algú obra com un boig y tambè que un boig está en sòn major furor.
Equivalent en castellà: Estar la luna sobre el horno.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lluna», p. 105. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. ab que's significa que algú obra com un boig y tambè que un boig está en sòn major furor.
Equivalent en llatí: Insania laborare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lluna», p. 105. Hermanos Espasa, Editores.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1785. Publicacions de la Universitat de València.

Astá com la lluna al ple

1 font, 1921.
Un que astá molt gras. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Està com la lluna al ple

1 font, 1981.
Es diu al qui està gras.
Serra i Boldú (1981): Calendari folklòric d'Urgell, p. 19. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Estar com la lluna en el ple

1 font, 2012.
Dit de qui té la cara redona i està lluent, ben alimentat.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Estar la lluna en ple

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1785. Publicacions de la Universitat de València.

Pur com la lluna al ple

1 font, 2006.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Károly (2006): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.3. Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades», p. 30. Web.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Károly (2006): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 1. Llista dels fraseologismes documentats pel PDFC ordenats segons la paraula clau lematitzadora», p. 46. Web.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Károly (2006): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 3. Llista de les comparacions fraseològiques que figuren a les Contalles…», p. 63. Web.

Tenir una cara com un ple de lluna

1 font, 1984.
Molt rodona.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Tenir. Comparacions», p. 130. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.