Paremiologia catalana comparada digital

Com més gros és el bo, més grossa és la clovella

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1896.

Com més gros és es bo, més grossa és sa clovella

2 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bo Refr. o)». Editorial Moll.
Vol dir que com més bona posició tingui una persona, més importància es dóna als seus defectes, i més transcendència tenen.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «420 Bo», p. 68. Institut Menorquí d'Estudis.

Com més gros és el bo, més grossa és la clovella

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 953», p. 209. Columna Edicions.

Com més gros és es bo més grossa és sa clovea

1 font, 1928.
De: Camps i Mercadal.
Lloc: Menorca.
Font: Folklore menorquí.
Farnés i Badó, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, V «Una endevineta proverbial», p. 265. José J. de Olañeta, Editor.

Com mes gròs es es bò, / mes grossa es sa clovea

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXIII.- Joc de paraules», p. 307. Institut Menorquí d'Estudis.

Com mes gros és es bo, mes grosa es se cloveya

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1898 (3a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 89. Revista de Menorca.

Com més gros és es bo, més grossa es sa cloveia

1 font, 1984.
Com més benefici, més sacrifici.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Jocs de paraules», p. 226. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.