Equivalent en castellà: Golpe de gracia.
Cop de gràcia
18 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1977.
Cop de gràcia
10 fonts, 1977.
Cop que es dóna amb alguna arma per acabar de matar qui està greument ferit / cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més.
Li va donar el cop de gràcia amb l'espasa.
Allò que és decisiu, definitiu, per a aconseguir un resultat.
El ram de flors que has regalat a la meva àvia ha estat el cop de gràcia per a guanyar-te-la.
Desgràcia que acaba d'arruïnar algú, materialment o moralment.
Ja no estava gens content de la casa i això que li han fet ara ha estat el cop de gràcia; no vol pas treballar-hi més.
Sinònim: Revés de fortuna.
Font: R-M.
Cop que es dóna per acabar de matar qui està greument ferit / cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més.
Li va donar el cop de gràcia i l'animal va caure desplomat a terra.
L'afusellat, malferit, no va acabar de morir fins que li van donar el cop de gràcia.
Lloc: Vic (Osona).
Acció decisiva.
Darrer detall d'una obra.
A aquest vestit només li falta el cop de gràcia.
Coit.
Cop mortal.
Detall final d'una obra.
Rematada.
Sinònim: Cop final, acció decisiva, puntilla.
Acció decisiva.
Donar el cop de gràcia
2 fonts, 1979.
Equivalent en esperanto: Doni la finofaran Baton | Doni al iu la baton de morto.
Allò que algú acaba de perdre; matar un ferit per a no fer-lo sofrir.
Donar el cop de gràcia a
2 fonts, 1996.
Donar un cop mortal que abreugi l'agonia.
Sinònim: Rematar.
Ocasionar el final d'una qüestió.
Sinònim: Finalitzar, acabar, anul·lar, enllestir.
Donar el cop de gràcia (a)
1 font, 2014.
Veient que trigava a morir, un subaltern va anar a donar el cop de gràcia al toro.
Lloc: Vic (Osona).