Paremiologia catalana comparada digital

Coratge!

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.

Coratge!

3 fonts, 1839.
Para dar ánimo.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. Ánimo, en la cuarta accepció.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Coratge», p. 554. Impremta de Josep Torner.
És evident que una interjecció com «Coratge!» no és del nostre ressort, però sí que ho és una interjecció que usa una paraulota, com «Carall!».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Uns mots preliminars», p. 23. Editorial Trabucaire.

Coratge

2 fonts, 1814.
Atras paraulas hi ha, que se usan com interjeccions, y cada individuo tè las suas proprias; mes algunas son indecents, que deuhen evitarse.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Interjeccions», p. 101. Web.
Para dar ánimo.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 138. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Coratge! va dir Na Moc

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. C», p. 156. Consell de Mallorca.

Coratje!

1 font, 1803.
Interjec. ab que s'anima á algú.
Equivalent en castellà: Ánimo!
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Coratje», p. 185.
Interjec. ab que s'anima á algú.
Equivalent en llatí: Macte animo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Coratje», p. 185.