Paremiologia catalana comparada digital

Corre, que ta mare peteja

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Corre, que ta mare peteja

3 fonts, 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 952», p. 834. Columna Edicions.
Ho diuen per riure's d'un qui fa massa escarafalls i dóna importància excessiva a coses que no en tenen (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «770 Corpus», p. 111. Institut Menorquí d'Estudis.
Per un que corre, sense sebre allà on va.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parlar gras», p. 252. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Corre, que ta mare petètja

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 318. Institut Menorquí d'Estudis.