Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3882», p. 398. Columna Edicions.
Cuc, cuc, que no em trobes!
4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1919.
Cuc, cuc, que no em trobes
1 font, 1992.
Cuc, cuc, que no em trobes!
1 font, 2008.
S'exclama per significar que la realitat és distinta del que altri pensa.
Cuc, cuc, que no'm tròves
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.