Paremiologia catalana comparada digital

D'edat

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

D'edat

5 fonts, 1949.
Que té molts anys.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. D», p. 30. Editorial Marfil.
Loc. adj. [LC]. [Persona] que té una edat considerable.
No hauria de fer excessos perquè ja és una persona d'edat.
Sinònim: Home d'edat | Dona d'edat.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «edat ». Institut d'Estudis Catalans.
Era una persona d'edat; però tot i els seus anys encara es veia amb cor de menar el cotxe.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 40. Llibres de l'Index, S.A.
De molts anys.
Sinònim: Veg. Entrat en anys.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 110. Edicions 62.
D'edat avançada.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Sisena tongada. Edat», p. 906. Editorial Selecta-Catalonia.

De edat, ó de edat avansada, ó avansat de edat

1 font, 1864.
Se diu del que ja es vell.
Equivalent en castellà: De edad, ó avanzado de edad, ó de edad avanzada.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Edat», p. 601. Hermanos Espasa, Editores.
Se diu del que ja es vell.
Equivalent en llatí: Annis provectus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Edat», p. 601. Hermanos Espasa, Editores.