Paremiologia catalana comparada digital

D'un a un

13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

D'un a un

4 fonts, 1926.
D'una manera successiva sense ajuntar-se mai més d'una persona o cosa.
Parleu d'un a un, o si no, no ens entendrem, Vilanova Obres, xi, 248 | Una a una, com verges a la dansa, | entren lliscant les barques en el mar, Maragall Enllà 9.
Sinònim: D'un en un | Un per un.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Un I.1. b)». Editorial Moll.
Els espectadors entraven a la sala d'un a un.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 41. Llibres de l'Index, S.A.
D'un a un, els vaixells s'aviaven Ebre avall —l'aigua quasi arran de la soleta— amb una sobrecàrrega de gent emporuguida.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. VI», p. 185. Edicions de la Magrana.
Separadament.
Sinònim: L'un després de l'altre, individualment, per separat, aïlladament.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 138. Edicions 62.

D'un á un

1 font, 1805.
M. adv.
Equivalent en castellà: Uno á uno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Un, una», p. 392.
M. adv.
Equivalent en llatí: Singuli, unos post alium.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Un, una», p. 392.

De un á un

1 font, 1839.
Expr. ab que se explica la separació ó distincció per òrde de las cosas de que se tracta.
Equivalent en castellà: Uno á uno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Un, a», p. 1061. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se explica la separació ó distincció per òrde de las cosas de que se tracta.
Equivalent en castellà: Uno por uno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Un, a», p. 1061. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se explica la separació ó distincció per òrde de las cosas de que se tracta.
Equivalent en francès: Un à un.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Un, a», p. 1061. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se explica la separació ó distincció per òrde de las cosas de que se tracta.
Equivalent en italià: Uno a uno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Un, a», p. 1061. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se explica la separació ó distincció per òrde de las cosas de que se tracta.
Equivalent en llatí: Per singulos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Un, a», p. 1061. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se explica la separació ó distincció per òrde de las cosas de que se tracta.
Equivalent en llatí: Singuli.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Un, a», p. 1061. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se explica la separació ó distincció per òrde de las cosas de que se tracta.
Equivalent en llatí: Unus post alium.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Un, a», p. 1061. Impremta de Josep Torner.