Paremiologia catalana comparada digital

A pa i aigua

17 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1805.

Estar a pa i aigua

5 fonts, 2000.
No prendre quasi aliment.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Aigua», p. 108. Editorial Moll.
Tenir poc menjar.
Una dieta a pa i aigua, molt estricta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. Del pa i de l'aigua: els panarres i els aigualits», p. 189. Editorial Gregal.
Quant als cereals, verdures i hortalisses, no cal dir que el pa és el rei del refranyer.
Forgas i Berdet, Esther (2001): Saber popular i alimentació «Els refranys sobre alimentació al llarg de la història. El seu perquè - https://www.researchgate.net/publication/265961183_Els_refranys_sobre_alimentacio_al_llarg_de_la_historia», p. 21. Universitat de Barcelona.
No prendre altre aliment que pa i aigua.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 11. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 33. Edicions Víctor.

A pa i aigua

4 fonts, 1994.
Vora la mar Roja, sant Pau ermità i sant Antoni del porquet es feien centenaris a pa i aigua.
Ballarín i Monset, Josep M. (1994): Avui «De prop i de lluny. El tronka», p. 21. L'Avui / El Punt Avui.
Estic a pa i aigua perquè el metge m'ha dit que m'haig d'aprimar.
Equivalent en gallec: A pan e auga.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 78. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Estic a pa i aigua perquè el metge m'ha dit que m'he d'aprimar.
Equivalent en gallec: A pan e auga.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 115. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
No prendre altre aliment que pa i aigua, sia per càstig imposat, sia per penitència voluntària.
Abans a les presons els tenien a pa i aigua.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Dejuni». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
En una situació d'extrema pobresa / empobrir algú.
Li han embargat la casa i ara està a pa i aigua.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Empobrit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
El van condemnar a pa i aigua.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 18. Llibres de l'Index, S.A.

Condemnar algú a pa i aigua

1 font, 1979.
Empobrir-lo.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «pa, panarra», p. 107. Editorial Millà.

Ésser a pa i aigua

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «L'aigua», p. 22. J. Huguet Pascual, editor.

Estar (algú) a pa i aigua

1 font, 2024.
Trobar-se en unes condicions molt precàries de subsistència.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Pa», p. 324. Llibres de l'Index, S.A.

Pa y aigua

1 font, 1805.
Abstinencia de tòt altre mènjar y béurer que aquestas dòs cosas.
Equivalent en llatí: Panis & aqua pro cibo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pa», p. 138.

Posar-lo a pa i aigua

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «V. Uns quants de ben curts», p. 53. Autoedició.

Tenir-lo a pa i aigua

1 font, 1864.
I que el tenen a pa i aigua.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte Segon. Escena VII». Manuscrit.