Paremiologia catalana comparada digital

Déu té un bastó que pega sempre amb raó

11 recurrències. Primera citació: 1980.
La seva aliada la consciència és l'encarregada de fer-lo sentir.
Sinònim: Déu té un bastó qie pega sense fer remor | Déu té una maça que pega i no amenaça.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 264. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 115. Pagès Editors.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 431 (juliol 1980) «El que diuen els refranys sobre… Déu». Cavall Fort.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 178. Editorial Millà.
Les malifetes es paguen.
Sinònim: Déu té un bastó, que pega i no fa (o sense fer) remor.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 415. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del Totpoderós», p. 81. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 101. Seuba Edicions.