Paremiologia catalana comparada digital

Déu te'n do, que ta mare pasta

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Déu te'n do, que ta mare pasta

2 fonts, 1984.
Per escampar el qui demana almoina (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «929 Déu», p. 134. Institut Menorquí d'Estudis.
No voler-li donar lo que demana.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parentiu», p. 249. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Deu te'n dó / que ta mara pasta

1 font, 1918.
Per despedir a un qui demana almoina.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXII.- Parentiu», p. 317. Institut Menorquí d'Estudis.

Déu te'n dó, que ta mare pasta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 541», p. 583. Columna Edicions.