Paremiologia catalana comparada digital

De Callosa és l'home

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1919.

De Callosa és l'home!

4 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Marina Baixa. Callosa d'en Sarrià». Manuscrit.
Per indicar tossuderia.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 498. Edicions 62.
Vol dir que és tossut. De: Galiana, Lluís.
Font: Refr., 27.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. II. La Marina. Tòpics de la Marina», p. 85. Fundació Caixa Castelló.

De Callosa és l'home

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1227. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 336», p. 529. Columna Edicions.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. D», p. 125. Edicions Víctor.

De Callosa es el home

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «D», p. 30. Real Academia de Historia.