Paremiologia catalana comparada digital

De bon cor

13 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

De bon cor

10 fonts, 1926.
Amb sinceritat, amb vertader impuls interior.
Ella l'hauria perdonat de tan bon cor!, Querol Her. cab. 25.
Sinònim: De cor | De tot cor | A cor dolç.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «1 Cor II.1». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: De buena gana.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 66. Editorial Pòrtic.
Sinònim: De tot cor | De bona gana.
Equivalent en castellà: De buena gana.
Gripau (2023): Gripau «Unitats de vocabulari (castellà - valencià) - Expressions i frases - http://www.gripau.eu/gripau/vocabulari-castella-valencia/expressions-frases-fetes.html». Web.
Loc. adv. [LC]. → De cor 2.
Doneu de bon cor allò que no us fa falta als que ho necessiten.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «cor ». Institut d'Estudis Catalans.
Normalment, s'usa «tan» davant de locucions adverbials.
Ho fa tan de bon cor que ho heu d'acceptar.
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, II «Sintaxi. tan de tant en tant!», p. 141. Editorial Barcino.
La gent de bon cor no s'imaginen que poden trobar males persones en qualsevol lloc.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 42. Llibres de l'Index, S.A.
Però els qui m'havien fet de pares me'ls havien donat de bon cor.
Lloc: Mallorca.
Oliver, Maria Antònia (1992): Joana E. «IX», p. 171. L'Avui / El Punt Avui.
De bona gana, volenterosament.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 84. Editorial Millà.
Evita els depredadors de persones i els trepes que a cop de colzes trepitgen els més innocents i de bon cor.
Professor Lester (1996): Avui «Horòscop. Aquari», p. 48. L'Avui / El Punt Avui.
Volenterosament.
Sinònim: Veg. De bona gana.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 105. Edicions 62.

Ésser de bon cor

3 fonts, 2012.
Bondadós.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.3. Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades», p. 26. Web.
Bondadós.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 1. Llista dels fraseologismes documentats pel PDFC ordenats segons la paraula clau lematitzadora», p. 40. Web.
Bondadós.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 5. Llista dels somatismes fraseològics emprats per J. P. Cerdà que es podrien traduir literalment o amb lleugeres modificacions a l'hongarès», p. 66. Web.