Paremiologia catalana comparada digital

De la mà al colze

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

[Ser] de la mà al colze

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà E. Constitució. Constitució del cos. Baixesa, petitesa», p. 424. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

[Ser] del colze a la mà

1 font, 2012.
Lloc: Balones.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà E. Constitució. Constitució del cos. Baixesa, petitesa», p. 424. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

De la mà al colze

1 font, 1926.
Es diu per indicar la poca grandària d'una persona.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà Loc. c)». Editorial Moll.

Eixe home és curt com de la mà al colze

1 font, 1926.
Es diu d'un home molt poc intel·ligent.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Curt, curta II.9». Editorial Moll.

Ser de la má al colse

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 256. Editorial Arte y Letras.

Ser de la mà al colze

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 85», p. 621. Columna Edicions.

Ser ú de la má al colse

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 261. Editorial Arte y Letras.