Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 924», p. 406. Columna Edicions.
De més a més, amèn!
4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.
De més a més, amén
1 font, 1992.
De més a més, amèn!
1 font, 1984.
Donar conformidat contra gust.
Lloc: Menorca.
De mes a mes, amén!...
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
De més a més, amén!...
1 font, 1993.
Quan en parlar s'usa el modisme «de més a més», un poc burleta sol repetir-se-li la frase, afegint-hi l'«amén», perquè l'augment progressiu accentuat que significa el «de més a més» li sigui una realitat.