Paremiologia catalana comparada digital

De mala raça

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1979.

Ser de mala raça

5 fonts, 1995.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Dolent, roí», p. 712. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ser de mala mena.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «R», p. 136. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Tenir mals sentiments.
Font: MS, CL, G, CR, FX, L, MR, TA, TC, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 171. Instituto de Estudios Turolenses.
Dit a una persona dolenta.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. S», p. 83. Gorbs Comunicació i Edicions.
La majoria eren de mala raça, sobretot don Venancio, al cel no sigui, com diu el Bellesa.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - II», p. 132. Edicions Proa.

De mala raça

1 font, 2012.
Lloc: Calp.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Dolent, roí», p. 712. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ésser de mala raça

1 font, 1979.
De mala mena.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 49. Editorial Millà.

Estornell de mala raça!

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Calaix de sastre. E», p. 86. Edicions Víctor.