Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 585», p. 515. Columna Edicions.
—De quin llinatge vens, que morros tens? —Dels teus parents
5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1909.
—De quin llinatge véns, que morros tens? —Dels teus parents
1 font, 1992.
De quin llinatge véns / que morros tens? / Del llinatge dels teus parents
1 font, 1969.
De quin llinatje vens que pòtes tens? —Del llinatje dels teus parents
1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
De quina terra véns / que morro tens?
1 font, 1968.
Ens embrutem en randa i quedem en gentegassa d'espardenya, encara que calcem sabates, en populatxo, patuleia, xurma, terregada; i ben morrals, perquè el «llavi malcontent» ens passa a ser morro en un llenguatge no salat, sinó de salmorra.
De quina terra vens / que morros tens
1 font, 1921.
De: Mn. Sarris.
Lloc: Solsona.