Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1232. Editorial Selecta-Catalonia.
Deixa'l, deixa'l, que de Gata ve
25 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1928.
De Xaló, que de Gata ve
6 fonts, 1935.
Joc de paraules que vol tractar els veïns d'aquests pobles de cap-grossos.
Joc de mots. En català estàndard, diríem: «Deixa'l, que ve de Gata».
Joc de mots entre «de Xaló» i «deixa-lo».
Cada dia un poble de la Marina Alta.
Lloc: La Marina Alta.
De Xaló! T'has fotut, que és de Gata!
3 fonts, 1978.
Deixa-lo! T'has fotut, que és de Gata!
2 fonts, 1992.
Joc de paraules.
Lloc: País Valencià.
Joc de paraules de la mateixa base que el tòpic precedent. Alberola en dóna aquesta altra transcripció. De: Alberola.
Font: Refr., 56.
—Déixalo! —T'has f... qu'es de Gata
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
De Xaló que de Gata ve
1 font, 2013.
Se suposa que els habitants d'aquestes localitats són esquerps i tenen un caràcter serrat i introvertit. En primer lloc és un joc de paraules complex. Hom llegiria «Deixa-ló (com diem ací «deixa'l») que de gata (d'una gata) ve», però el pronunciaria d'acord amb la parla local de Gata de Gorgos: "Detxa-ló que de Gata ve". A banda s'escarnia als "gateros" pel seu parlar diferenciat.
Lloc: Pego.
De Xaló que de Gata ve!
1 font, 1992.
Segons Martí Gadea, aquest tòpic es fonamenta en la semblança de les dues viles properes, però probablement és només un joc de paraules; recordem que el topònim Xaló és pronunciat «Eixaló» popularment. De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, 243.
De Xaló, que de Gata ve!
1 font, 1999.
Probablement només és un joc de paraules atès que popualrment Xaló és pronunciat Eixaló.
Lloc: País Valencià.
Deixa-lo, que de Gata ve
1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Deixa-lo, que de Gata ve!
1 font, 1992.
Diu que quan l'epidèmia del còlera de 1885, la vila de Gata no en fou contaminada, i per això els seus veïns podien travessar el cordó sanitari; això és l'explicació que donen els de Gata, tot i pronunciant «deixa-ló» amb el pronom complement accentuat.
Lloc: Dénia.
Déixa-lo! T'has fotut, qu'és de Gata
1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Deixa'l que de Gata ve
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Deixa'l, deixa'l, que de Gata ve
1 font, 1992.
Deixa'l, que de gata ve
1 font, 1993.
Deixalo que de Gata ve
1 font, 2020.
Lloc: Gata de Gorgos (Marina Alta).
Déixalo, que de Gata vé
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
No l'agarres, deixa-lo! —D'Eixaló no, que és de Gata!
1 font, 1999.
Probablement només és un joc de paraules atès que popularment Xaló és pronunciat Eixaló.
Lloc: País Valencià.
No l'agarres, deixa-lo! / —D'Eixaló, no, que és de Gata!
1 font, 1992.
Joc de paraules de la mateixa base que el tòpic precedent. Alberola en dóna aquesta altra transcripció.
Lloc: Pego.