Paremiologia catalana comparada digital

Del món, qui més en té, més se n'absté

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1907.

Del món més en té qui més se n'absté

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. L'estalvi», p. 76. Pagès Editors.

Del món qui més té més se'n absté

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Del món, qui més ne té / més se n'absté

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Abstenir-se», p. 44. Edicions Polígrafa.

Del món, qui més ne té, / qui més se n'absté

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 50. L'Avenç.

Del món, qui més ne té, qui més se n'absté

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2092», p. 189. Columna Edicions.

Del món, qui més té més se n'absté

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 526. Edicions 62.

Del món, qui més té, / més se n'absté

1 font, 1935.
Florí, Eugeni, prev (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Els aforismes piadosos. No desitjaràs res, ni béns del teu proïsme», p. 16. José J. de Olañeta, Editor.