Paremiologia catalana comparada digital

Dels bons s'acaba la mena

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Dels bons s'acaba sa mena

3 fonts, 1918.
Sinònim: Els bons se'n van, i els dolents queden.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bo Refr. b)». Editorial Moll.
'Mena', vol dir casta, vena.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVIII.- Moral», p. 313. Institut Menorquí d'Estudis.
Mena vol dir 'casta', 'vena' (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «450 Bons», p. 71. Institut Menorquí d'Estudis.

Dels bons s'acaba la mena

2 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mena Refr. a)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 961», p. 210. Columna Edicions.

Dels bons, se n'ha acabat la casta

1 font, 2008.
Per indicar que hi ha més dolents que bons.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 395. Editorial Moll.